1. Com va néixer La Ruta del Cister?
Per conèixer els antecedents de la creació de La Ruta del Cister cal situar-se trenta anys enrere, el mes de maig de 1989. Feia dos mesos que s’havien constituït els Consells Comarcals i un grup de persones de les comarques de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell es van reunir amb l’objectiu principal de definir una estratègia per aconseguir incorporar el turisme a l’activitat econòmica del seu territori.
Estudiant la manera com crear un producte turístic potent es va veure un enllaç comú entre les tres comarques: cada una d’elles tenia dins el seu patrimoni cultural i artístic un monestir cistercenc (Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges). El setembre de l’any 1989 es va crear La Ruta del Cister.
Un cop configurada la marca turística calia estructurar una oferta integral que sintonitzés amb les expectatives del visitant potencial. Calia ordenar les infraestructures, els recursos, els atractius i els serveis en funció de la demanda i incorporar-los a una marca que oferís una imatge atractiva i de qualitat; que permetés la identificació de l’oferta en els diferents mercats on es volia comercialitzar, i que generés les interaccions necessàries perquè el turista optés per visitar aquesta destinació i no una altra. Aquest ha estat el repte de La Ruta del Cister des de la seva creació com a marca i destinació. Un repte que s’ha afrontat amb il·lusió tot i els moments de dificultats financeres o estructurals, i que s’ha vist traduït en la consolidació d’aquesta marca turística.
To i que el seu nom es basa en els tres monestirs, que conformen un important patrimoni artístic i cultural de cada una d’aquestes comarques, des de la seva creació, La Ruta del Cister incorpora tots aquells recursos turístics i culturals que es poden trobar en el conjunt dels seixanta cinc municipis que la integren.
Esdevé una proposta de descobriment d’un territori amb unes activitats econòmiques que hi estan estretament vinculades, uns espais naturals singulars, un patrimoni monumental extraordinari, unes festes, tradicions i artesania pròpies i uns productes turístics, culturals, gastronòmics artesanals i agraris que són fruit tant de la història, com del paisatge i de la forma de ser dels habitants de les tres comarques. La Ruta ha estat l’element conceptual unificador d’aquest conjunt d’activitats i atractius en aquest territori, per altra banda divers i de distintes àrees administratives. D’aquest manera, La Ruta del Cister s’ha convertit en un element cabdal del desenvolupament d’aquest territori en tant que recull tots els efectes beneficiosos del desenvolupament turístic: potencia l’activitat econòmica, posa en valor els recursos patrimonials i diferencia aquest territori d’altres canalitzant l’atractiu dels recursos a través d’una proposta diferent i distintiva.
La Ruta del Cister, molt a prop; La Ruta del Cister més enllà dels monestirs; Fes la teva Ruta del Cister han estat alguns dels eslògans que han representat la marca al llarg dels anys.
Evolució de la imatge de la marca:
2. Els Consells Comarcals de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell units per seguir donant vida a la marca turística
Des de l’establiment de la marca La Ruta del Cister, els tres Consells Comarcals han treballat per fomentar el desenvolupament de tot un conjunt de serveis i activitats turístiques que han tingut i segueixen tenint un fort impacte en el conjunt de les tres comarques. Aquest impacte no ha estat únicament turístic sinó que ha afectat al conjunt del territori.
La Ruta ha estat l’element conceptual unificador d’aquest conjunt d’activitats i atractius a les tres comarques. D’aquest manera, La Ruta del Cister s’ha convertit en un element cabdal del desenvolupament turístic d’aquest territori en tant que potencia l’activitat econòmica, posa en valor els recursos patrimonials i diferencia aquesta destinació de les altres.
Darrere de tot aquest valor que suposa la marca, i de totes les tasques realitzades per fomentar el seu coneixement i posicionament a nivell turístic, hi ha una gestió intercomarcal exemplar duta a terme per part dels Consells de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell. Aquesta bona coordinació s’ha traduït en l’execució de tot un seguit de projectes de gran pes turístic que han fomentat que La Ruta sigui el que és a dia d’avui.
En la gestió de la marca turística hi tenen un paper molt important les administracions públiques. Els ajuntaments de les tres comarques permeten posar a disposició de La Ruta tots els seus recursos turístics per engrandir-la encara molt més; així també es compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, i de les Diputacions de Tarragona i Lleida, que han acompanyat aquesta marca turística al llarg d’aquests 30 anys.
Per aquests 30 anys s’han desenvolupat tot un seguit de noves actuacions que es tradueixen en els següents objectius:
Consolidar La Ruta del Cister com a destinació de turisme cultural i posicionar-la amb més força dins el mapa turístic català, en el marc de l’any del Turisme Cultural 2019.
-Promoure noves actuacions que contribueixin al desenvolupament quantitatiu i qualitatiu de l’activitat turística a les tres comarques
-Augmentar el flux turístic i activitat econòmica del territori
-Establir una estratègia de comunicació segmentada
-Professionalitzar el producte GR175 La Ruta del Cister
*** El detall de les noves actuacions programades s’aniran informant al llarg de l’any.
3. Un total de 7.664.660 persones visiten els monestirs des de l’any 89
Una dels recursos principals de La Ruta del Cister són els tres monestirs cistercencs. Des de l’any 1989 han visitat els monestirs de La Ruta del Cister un total de 7.664.660 persones.
Els monestirs són els recursos que permeten captar un nombre important de visitants. Al voltant dels monestirs s’han anat creant, millorant i potenciant al llarg dels anys diferents recursos que per si sols són capaços d’atraure al turista. En aquest sentit, els visitants se senten atrets tant pels recursos culturals com pels recursos turístics que ofereix el territori del Cister.
Un dels indicadors importants a tenir en compte és l’evolució del nombre d’establiments turístics a les tres comarques.
Per conèixer els antecedents de la creació de La Ruta del Cister cal situar-se trenta anys enrere, el mes de maig de 1989. Feia dos mesos que s’havien constituït els Consells Comarcals i un grup de persones de les comarques de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell es van reunir amb l’objectiu principal de definir una estratègia per aconseguir incorporar el turisme a l’activitat econòmica del seu territori.
Estudiant la manera com crear un producte turístic potent es va veure un enllaç comú entre les tres comarques: cada una d’elles tenia dins el seu patrimoni cultural i artístic un monestir cistercenc (Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges). El setembre de l’any 1989 es va crear La Ruta del Cister.
Un cop configurada la marca turística calia estructurar una oferta integral que sintonitzés amb les expectatives del visitant potencial. Calia ordenar les infraestructures, els recursos, els atractius i els serveis en funció de la demanda i incorporar-los a una marca que oferís una imatge atractiva i de qualitat; que permetés la identificació de l’oferta en els diferents mercats on es volia comercialitzar, i que generés les interaccions necessàries perquè el turista optés per visitar aquesta destinació i no una altra. Aquest ha estat el repte de La Ruta del Cister des de la seva creació com a marca i destinació. Un repte que s’ha afrontat amb il·lusió tot i els moments de dificultats financeres o estructurals, i que s’ha vist traduït en la consolidació d’aquesta marca turística.
To i que el seu nom es basa en els tres monestirs, que conformen un important patrimoni artístic i cultural de cada una d’aquestes comarques, des de la seva creació, La Ruta del Cister incorpora tots aquells recursos turístics i culturals que es poden trobar en el conjunt dels seixanta cinc municipis que la integren.
Esdevé una proposta de descobriment d’un territori amb unes activitats econòmiques que hi estan estretament vinculades, uns espais naturals singulars, un patrimoni monumental extraordinari, unes festes, tradicions i artesania pròpies i uns productes turístics, culturals, gastronòmics artesanals i agraris que són fruit tant de la història, com del paisatge i de la forma de ser dels habitants de les tres comarques. La Ruta ha estat l’element conceptual unificador d’aquest conjunt d’activitats i atractius en aquest territori, per altra banda divers i de distintes àrees administratives. D’aquest manera, La Ruta del Cister s’ha convertit en un element cabdal del desenvolupament d’aquest territori en tant que recull tots els efectes beneficiosos del desenvolupament turístic: potencia l’activitat econòmica, posa en valor els recursos patrimonials i diferencia aquest territori d’altres canalitzant l’atractiu dels recursos a través d’una proposta diferent i distintiva.
La Ruta del Cister, molt a prop; La Ruta del Cister més enllà dels monestirs; Fes la teva Ruta del Cister han estat alguns dels eslògans que han representat la marca al llarg dels anys.
Evolució de la imatge de la marca:
2. Els Consells Comarcals de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell units per seguir donant vida a la marca turística
Des de l’establiment de la marca La Ruta del Cister, els tres Consells Comarcals han treballat per fomentar el desenvolupament de tot un conjunt de serveis i activitats turístiques que han tingut i segueixen tenint un fort impacte en el conjunt de les tres comarques. Aquest impacte no ha estat únicament turístic sinó que ha afectat al conjunt del territori.
La Ruta ha estat l’element conceptual unificador d’aquest conjunt d’activitats i atractius a les tres comarques. D’aquest manera, La Ruta del Cister s’ha convertit en un element cabdal del desenvolupament turístic d’aquest territori en tant que potencia l’activitat econòmica, posa en valor els recursos patrimonials i diferencia aquesta destinació de les altres.
Darrere de tot aquest valor que suposa la marca, i de totes les tasques realitzades per fomentar el seu coneixement i posicionament a nivell turístic, hi ha una gestió intercomarcal exemplar duta a terme per part dels Consells de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell. Aquesta bona coordinació s’ha traduït en l’execució de tot un seguit de projectes de gran pes turístic que han fomentat que La Ruta sigui el que és a dia d’avui.
En la gestió de la marca turística hi tenen un paper molt important les administracions públiques. Els ajuntaments de les tres comarques permeten posar a disposició de La Ruta tots els seus recursos turístics per engrandir-la encara molt més; així també es compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, i de les Diputacions de Tarragona i Lleida, que han acompanyat aquesta marca turística al llarg d’aquests 30 anys.
Per aquests 30 anys s’han desenvolupat tot un seguit de noves actuacions que es tradueixen en els següents objectius:
Consolidar La Ruta del Cister com a destinació de turisme cultural i posicionar-la amb més força dins el mapa turístic català, en el marc de l’any del Turisme Cultural 2019.
-Promoure noves actuacions que contribueixin al desenvolupament quantitatiu i qualitatiu de l’activitat turística a les tres comarques
-Augmentar el flux turístic i activitat econòmica del territori
-Establir una estratègia de comunicació segmentada
-Professionalitzar el producte GR175 La Ruta del Cister
*** El detall de les noves actuacions programades s’aniran informant al llarg de l’any.
3. Un total de 7.664.660 persones visiten els monestirs des de l’any 89
Una dels recursos principals de La Ruta del Cister són els tres monestirs cistercencs. Des de l’any 1989 han visitat els monestirs de La Ruta del Cister un total de 7.664.660 persones.
Els monestirs són els recursos que permeten captar un nombre important de visitants. Al voltant dels monestirs s’han anat creant, millorant i potenciant al llarg dels anys diferents recursos que per si sols són capaços d’atraure al turista. En aquest sentit, els visitants se senten atrets tant pels recursos culturals com pels recursos turístics que ofereix el territori del Cister.
Un dels indicadors importants a tenir en compte és l’evolució del nombre d’establiments turístics a les tres comarques.