Escut escaironat al 1er d’or, 3 faixes vibrades de sable i al 2n de gules, 3 cards de flors, escussó sobre el tot d’or, un mont de 3 cims de sinople, movent a la punta. El cim central floronat i més alt que els laterals. Per timbre una corona de baró. Bellpuig fou el centre d’una baronia concedida l’any 1139 a Berenguer- Arnau d’Anglesola (la primera partició mostra les armes dels Anglesola). Més tard, la baronia va passar al vescomte Hug Folch de Cardona (a la segona partició veiem les armes parlants d’aquesta família). L’escussó conté pròpiament el senyal municipal, i també és parlant: conté un puig embellit amb la flor de lis.

De gules, un castell obert d’argent , sobreposat en una serra d’argent. Per timbre una corona mural del poble. El castell de Castellserà (del segle XII) i la serra són senyals parlants al·lusius al nom del poble.

Escut caironat d’atzur, una espasa flamejada d’argent acostada de 2 escudets d’argent amb 2 faixes d’atzur. Per timbre una corona de marquès. L’espasa flamejada és l’atribut del patró local: St. Miquel. I els escudets són les armes dels Guimerà, senyors de Ciutadilla. La corona és per haver estat centre del marquesat de Ciutadilla, l’any 1702.

Escut caironat: d’argent, un mig vol abaixat de gules acostat de 2 pinyes de sinople. Per timbre una corona de comte. La vila fou el centre d’una baronia, concedida el 1359 a Francesc Alemany, que més tard va passar als Castre- Pinós , els quals foren elevats a comtes el 1599. L’escut, doncs, mostra la corona de comte i dos senyals parlants agafats de les armes dels senyors de Guimerà: l’ala de gules sobre camper d’argent dels Alemany i les pinyes de sinople dels Pinós.2.

L’escut simbolitza una fulla d’olivera. Per timbre una corona mural del poble.

Escut caironat: d’atzur, un mont d’or movent de la punta d’una mà d’argent. Per timbre, una corona de baró. La mà sobre el turó és un senyal parlant referent al nom de la localitat. De fet, el poble es troba situat dalt d’un turó, on s’aixeca l’antic castell, centre de la baronia de Maldà i Maldanell (segle XI), representada per la corona sobre l’escut.

Sobre l’etimologia de Nalec, hi ha documents antics dels segles XI i XII que l’anomenaven Analec o Anàleg i es creu que era d’origen àrab i volia dir les dependències o els llocs subordinats. També s’han trobats documents del segle XIV on s’escrivia Gualech. L’origen de Nalec comença amb la construcció d’una torre de defensa, que més tard es convertí en castell. Vers el 1079, el castell pertanyia al Monestir de Ripoll i cap al 1082 fou assignat com a dotació del Monestir de Sant Pere el Gros de Cervera, antic priorat filial de Ripoll. Posteriorment, a mitjan del segle XII, per una permuta amb Ripoll passà a propietat de Vic fins a la desaparició de les senyories. Quan el canonge Ramon d’Anglesola fou elegit bisbe de Vic l’any 1261, Berenguer de Jorba li reté homenatge pel terme i el castell de Nalec que tenia en feu.

El cérvol són les armes dels Cervera i concretament representa Gaia de Cervera, senyora del poble. L’om és una senyal parlant de part del nom del municipi. Per timbre una corona mural del poble.

L’os és el senyal parlant tradicional al·lusiu al nom del poble. Per timbre una corona mural del poble.

Escut caironat: d’or, un peix de sable nedant sobre un riu en forma de faixa ondada d’atzur. Per timbre una corona mural de poble.El peix és el senyal parlant tradicional al·lusiu al nom del poble.

Escut caironat: de sable amb 2 claus en pal adossades amb les dents a dalt i mirant cap enfora, la de la destra d’or i la de la sinistra d’argent. Per timbre una corona de baró. Les dues claus adossades són les armes tradicionals del poble, i són l’atribut de sant Pere, patró de la localitat. La corona recorda el fet que el castell de Puigverd fou el centre d’una baronia medieval.

Escut caironat: de sable amb 2 claus en pal adossades amb les dents a dalt i mirant cap enfora, la de la destra d’or i la de la sinistra d’argent. Per timbre una corona de baró. Les dues claus adossades són les armes tradicionals del poble, i són l’atribut de sant Pere, patró de la localitat. La corona recorda el fet que el castell de Puigverd fou el centre d’una baronia medieval.

L’escut presenta duplicades les armes dels Tàrrega , repobladors de la ciutat i els quatre pals recorden la jurisdicció comtal-reial. Tàrrega va estar lligada al Casal de Barcelona fins que l’any 1522 passà definitivament a la Corona. L’àguila bicèfala segurament és un privilegi atorgat al municipi del comte rei Carles I l’Emperador.

Es creu que el nom de Tornabous prové de l’àrab taur an- nawus, que vol dir “prop del sepulcre i vora de la fossa”. Encara que per raons fonètiques a l’escut hi ha dos bous que passen amb el jou. Les primeres referències documentals diuen que Tornabous fou un territori repoblat pel cavaller Isart per encàrrec del comte Ermengol IV. El 1139 Ramon Arnau rebé del comte Ermengol IV les quadres de Tornabous i Almenara. Una altra notícia confirma que el 1163 Ramon Barrufell deixà aquest lloc a la seva filla Sança. Però la notícia més completa data del 1318 i diu que l’abat Copons de Poblet comprà a Pere Gener el poble de Tornabous. A partir d’aquí, el monestir de Poblet tindrà el terme a les seves mans fins a la desamortització al segle XIX.

La corona està formada pel bastó abacial que duien les abadesses i els abats. La corona sembla que fa referència a una corona reial. A l’escut hi ha el senyal parlant del Reial Monestir de Sta. Maria de Vallbona.