Església de Sta. Maria de Preixana
Situada sobre un tossal que domina tot el poble i des d’on es divisa una vasta extensió de territori. L’any 1980 fou declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) integrada dins el conjunt artístic.
L’església és d’estil gòtic tardà, s.XV, amb façana renaixentista. El campanar, de base quadrada i part superior octogonal, es troba situat en un lateral. Un dels trets més característics d’aquesta església són els contraforts, situats a cada cantonada, en un dels quals hi ha un gran rellotge de sol.
L’església fou greument afectada pels terratrèmols que hi va haver els anys 1427 i 1428. Més tard, en acabar la Guerra Civil espanyola va rebre l’impacte d’una bomba. Fou a partir del 1945 i amb l’ajuda de l’organització del govern espanyol Regiones Devastadas que es reformà la teulada. L’última gran reforma va ser el canvi del campanar de cadireta de la cara nord per l’actual, a la cara sud, el 1955. La parròquia guarda una part d’un retaule gòtic de pedra, de l’església primitiva, amb l’escena de l’adormició de Maria. Una altra escena la té el Museu de Solsona.
L’església és d’estil gòtic tardà, s.XV, amb façana renaixentista. El campanar, de base quadrada i part superior octogonal, es troba situat en un lateral. Un dels trets més característics d’aquesta església són els contraforts, situats a cada cantonada, en un dels quals hi ha un gran rellotge de sol.
L’església fou greument afectada pels terratrèmols que hi va haver els anys 1427 i 1428. Més tard, en acabar la Guerra Civil espanyola va rebre l’impacte d’una bomba. Fou a partir del 1945 i amb l’ajuda de l’organització del govern espanyol Regiones Devastadas que es reformà la teulada. L’última gran reforma va ser el canvi del campanar de cadireta de la cara nord per l’actual, a la cara sud, el 1955. La parròquia guarda una part d’un retaule gòtic de pedra, de l’església primitiva, amb l’escena de l’adormició de Maria. Una altra escena la té el Museu de Solsona.
