El Castell de Maldà
Tipus: Castell
Període: Segle XIII-XV
Estil: Gòtic
BCIN Bé Cultural d’Interès Nacional – L’any 1949
El castell medieval forma part de la història de Catalunya des de l’any 1040. L’emplaçament inicial era on hi ha l’antic portal d’entrada de la vila, que difereix del lloc on s’aixeca actualment el castell.
L’any 1082, el castell va ser cedit pels comptes de Barcelona a la casa dels Cardona, la qual va mantenir el senyoriu del castell, Maldà i Maldanell, fins a l’any 1450, més de quatre segles, fins que per vendes i enllaços matrimonials, passà a diferents famílies de la noblesa catalana. Hereu directe d’aquesta família fou Rafael Amat i de Cortada, baró de Maldà, que nasqué a Barcelona el 1746, i l’ autor de les curioses cròniques costumistes titulades Calaix de Sastre. El 1868 el títol va passar per herència a Josep de Càrcer i d’Amat, i per aquesta línia foren barons la família Villalonga.
L’any 1212, el mestre d’ obres Andreu Felip comença la construcció del nou castell per manament de Guillem de Cardona, segons consta en la dovella central del portal d’entrada al castell. Ja en el s. XIII l’antiga torre queda obsoleta ja que era merament defensiva, es fan obres i es construeix una torre més residencial, amb estances confortables adaptades a les necessitats del senyor. Al llarg dels anys ha sofert nombroses modificacions i ampliacions, fins que l’any 1682 es va convertir en palau. Són interessants les parets exteriors amb la porta principal, la sala de les arcades i el portal de la torre interior. S’aprecien també els fonaments de les dependències de la planta baixa. Alguns dels murs del castell fan un gruix d’ 1,95 m, fabricats amb blocs de pedra, i les parets de pedra massissa fan entre 6 i 10 m.
El nou castell estarà compost per una torre rectangular a la qual se li adossa una altra torre pentagonal. Aquesta característica constructiva no és comuna a la Catalunya medieval. En conjunt, és una construcció rectangular centrada per un gran pati d’armes que dona accés a dues cambres, una de rectangular i una altra de pentagonal, amb espitlleres, situades a la part de migdia, que són probablement la part més antiga. La gran sala amb arcs ogivals diafragmàtics, rehabilitada com a sala d’actes, és del segle XV.
Es conserva un interessant inventari fet l’any 1431 de tots els objectes i materials dipositats al castell, juntament amb una descripció de les estances que el formaven. Parla de les botigues de gra i estables a la planta baixa; els cups i el celler, el subsol amb detalls de les botes, portadores, i altres estris per a l’elaboració i la conserva del vi. Pel que fa al pis superior, hi havia les cambres, sales, cuina i el rebost. La part superior de la torre era una terrassa.
Malauradament, durant la primera guerra Carlina, l’any 1833, va ser incendiat per un escamot carlí, tement que el castell pogués servir de fortalesa a les tropes liberals. L’enderrocaren fins no deixar-ne més que les parets mestres i alguna arcada gòtica.
L’ hereu del Sr. Alfonso de Villalonga Cabeza de Vaca és l’actual baró de Maldà, el qual ha cedit l’edifici a l’administració, i actualment el Consell Comarcal n’està duent les obres de restauració.