Reial Monestir de Vallbona de les Monges
La història del monestir comença l’any 1153 quan l’ermità Ramon de Vallbona hi aplegà una comunitat mixta d’ermitans. L’any 1176 havent marxat els homes al Montsant, unes monges vingudes de Tulebras (Navarra) s’uniren a la comunitat i s’integraren a l’Orde del Cister.
L’Orde del Cister estava sota la Regla de Sant Benet, que rebutjava tot allò que era superflu. Va néixer al segle XI com una renovació monàstica que anava en contra de la riquesa, apostava per l’oració, el treball, el recolliment i l’acolliment de peregrins. Amb la figura de Bernat de Claravall aquesta orde s’estengué per tot Europa i arribà als monestirs de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges.
La primera abadessa fou Oria Ramírez. El monestir estava regit per una abadessa i tenia una trentena de monges que es podia comparar als monestirs masculins de Poblet a la Conca de Barberà i Santes Creus a l’Alt Camp.
El prestigi del monestir fou molt important durant l’Edat Mitjana per l’amplitud de les seves propietats, pels monestirs filials que va fundar i per la categoria social de les monges que hi ingressaven, moltes d’elles procedents de la noblesa.
La vida monacal al llarg dels seus 800 anys d’existència mai no s’ha interromput, excepte en època de guerra.
L’església del monestir és de transició del romànic al gòtic. Destaquen els dos cimboris; un és el cimbori llanterna i l’altre el del campanar. A cada costat del presbiteri hi ha un sarcòfag. Un és la tomba de Violant d’Hongria, segona muller del rei Jaume I el Conqueridor i l’altre el de la seva filla , la princesa Sança d´Aragó.
El claustre, iniciat al s.XII, mostra els diferents estils arquitectònics a cada una de les ales.
La sala capitular del segle XIV és lloc de reunió de la comunitat. La presideix la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia, que és de terracota policromada.
A l’inici de la nau major hi ha la bella imatge de la Mare de Déu del Cor, de pedra policromada i obra de Guillem Seguer, que data del segle XIV.
La capella de la Mare de Déu del Claustre on es conserva la imatge de Santa Maria, que data del segle XII i fou restaurada al segle XIV.
La plaça era el lloc destinat al cementiri de les monges i més tard s’enterraren sota el claustre. A la paret de l’església hi ha adossats diferents sarcòfags.
L’any 1931 el monestir fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
INFORMACIÓ I HORARIS:
Recomanem fer reserva prèvia, de 10h a 19h, als telèfons 973 33 02 66 / 639 75 94 42 o bé roser@sitacturisme.cat
Web: www.monestirvallbona.cat
E-mail: vallbona@monestirvallbona.cat
Instagram: @larutadelcister
Tel.: 973 330 266
L’Orde del Cister estava sota la Regla de Sant Benet, que rebutjava tot allò que era superflu. Va néixer al segle XI com una renovació monàstica que anava en contra de la riquesa, apostava per l’oració, el treball, el recolliment i l’acolliment de peregrins. Amb la figura de Bernat de Claravall aquesta orde s’estengué per tot Europa i arribà als monestirs de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges.
La primera abadessa fou Oria Ramírez. El monestir estava regit per una abadessa i tenia una trentena de monges que es podia comparar als monestirs masculins de Poblet a la Conca de Barberà i Santes Creus a l’Alt Camp.
El prestigi del monestir fou molt important durant l’Edat Mitjana per l’amplitud de les seves propietats, pels monestirs filials que va fundar i per la categoria social de les monges que hi ingressaven, moltes d’elles procedents de la noblesa.
La vida monacal al llarg dels seus 800 anys d’existència mai no s’ha interromput, excepte en època de guerra.
L’església del monestir és de transició del romànic al gòtic. Destaquen els dos cimboris; un és el cimbori llanterna i l’altre el del campanar. A cada costat del presbiteri hi ha un sarcòfag. Un és la tomba de Violant d’Hongria, segona muller del rei Jaume I el Conqueridor i l’altre el de la seva filla , la princesa Sança d´Aragó.
El claustre, iniciat al s.XII, mostra els diferents estils arquitectònics a cada una de les ales.
La sala capitular del segle XIV és lloc de reunió de la comunitat. La presideix la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia, que és de terracota policromada.
A l’inici de la nau major hi ha la bella imatge de la Mare de Déu del Cor, de pedra policromada i obra de Guillem Seguer, que data del segle XIV.
La capella de la Mare de Déu del Claustre on es conserva la imatge de Santa Maria, que data del segle XII i fou restaurada al segle XIV.
La plaça era el lloc destinat al cementiri de les monges i més tard s’enterraren sota el claustre. A la paret de l’església hi ha adossats diferents sarcòfags.
L’any 1931 el monestir fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
INFORMACIÓ I HORARIS:
Recomanem fer reserva prèvia, de 10h a 19h, als telèfons 973 33 02 66 / 639 75 94 42 o bé roser@sitacturisme.cat
Web: www.monestirvallbona.cat
E-mail: vallbona@monestirvallbona.cat
Instagram: @larutadelcister
Tel.: 973 330 266
