Castells i Torres
Parlar de castells i torres de defensa és parlar del passat, d’un passat que ens atrau per la seva llunyania i misteri i ens evoca l’edat mitjana, un període molt llarg i força desconegut per a la majoria de la gent.
Tipus: Castell
Període: Segle XIII-XV
Estil: Gòtic
BCIN Bé Cultural d’Interès Nacional – L’any 1949
El castell medieval forma part de la història de Catalunya des de l’any 1040. L’emplaçament inicial era on hi ha l’antic portal d’entrada de la vila, que difereix del lloc on s’aixeca actualment el castell.
L’any 1082, el castell va ser cedit pels comptes de Barcelona a la casa dels Cardona, la qual va mantenir el senyoriu del castell, Maldà i Maldanell, fins a l’any 1450, més de quatre segles, fins que per vendes i enllaços matrimonials, passà a diferents famílies de la noblesa catalana. Hereu directe d’aquesta família fou Rafael Amat i de Cortada, baró de Maldà, que nasqué a Barcelona el 1746, i l’ autor de les curioses cròniques costumistes titulades Calaix de Sastre. El 1868 el títol va passar per herència a Josep de Càrcer i d’Amat, i per aquesta línia foren barons la família Villalonga.
L’any 1212, el mestre d’ obres Andreu Felip comença la construcció del nou castell per manament de Guillem de Cardona, segons consta en la dovella central del portal d’entrada al castell. Ja en el s. XIII l’antiga torre queda obsoleta ja que era merament defensiva, es fan obres i es construeix una torre més residencial, amb estances confortables adaptades a les necessitats del senyor. Al llarg dels anys ha sofert nombroses modificacions i ampliacions, fins que l’any 1682 es va convertir en palau. Són interessants les parets exteriors amb la porta principal, la sala de les arcades i el portal de la torre interior. S’aprecien també els fonaments de les dependències de la planta baixa. Alguns dels murs del castell fan un gruix d’ 1,95 m, fabricats amb blocs de pedra, i les parets de pedra massissa fan entre 6 i 10 m.
El nou castell estarà compost per una torre rectangular a la qual se li adossa una altra torre pentagonal. Aquesta característica constructiva no és comuna a la Catalunya medieval. En conjunt, és una construcció rectangular centrada per un gran pati d’armes que dona accés a dues cambres, una de rectangular i una altra de pentagonal, amb espitlleres, situades a la part de migdia, que són probablement la part més antiga. La gran sala amb arcs ogivals diafragmàtics, rehabilitada com a sala d’actes, és del segle XV.
Es conserva un interessant inventari fet l’any 1431 de tots els objectes i materials dipositats al castell, juntament amb una descripció de les estances que el formaven. Parla de les botigues de gra i estables a la planta baixa; els cups i el celler, el subsol amb detalls de les botes, portadores, i altres estris per a l’elaboració i la conserva del vi. Pel que fa al pis superior, hi havia les cambres, sales, cuina i el rebost. La part superior de la torre era una terrassa.
Malauradament, durant la primera guerra Carlina, l’any 1833, va ser incendiat per un escamot carlí, tement que el castell pogués servir de fortalesa a les tropes liberals. L’enderrocaren fins no deixar-ne més que les parets mestres i alguna arcada gòtica.
L’ hereu del Sr. Alfonso de Villalonga Cabeza de Vaca és l’actual baró de Maldà, el qual ha cedit l’edifici a l’administració, i actualment el Consell Comarcal n’està duent les obres de restauració.
Els castells eren fortaleses militars, massisses, enormes i quasi inexpugnables, construïdes per vigilar, atacar i defensar-se dels enemics. També s’utilitzaven com a lloc de residència del senyor feudal i la seva família, amb els corresponents soldats, cavallers, vassalls i servei.
Quan visitem un castell ens impressionen els seus murs de pedra tan gruixuts, la solidesa i la majestuositat de les seves estructures, l’alçada de les seves torres i la bellesa dels seus elements arquitectònics. També és interessant la magnífica panoràmica que es divisa des de la torre. Els interiors són més foscos i freds, i costa d’imaginar que vivien tan diferent de nosaltres.
A finals de l’edat mitjana els senyors abandonaren els castells i es traslladaren a palaus urbans més confortables. Això va suposar l’abandó i la mort de molts castells. També la reconquesta es va acabar i els senyors feudals es van sotmetre a l’autoritat reial. Els reis no veien amb bons ulls aquestes fortaleses, que podien ser refugi per als nobles rebels. Algunes d’elles foren enderrocades per ordre reial o passaren a les seves mans. A l’Urgell hi havia hagut quasi un castell a cada poble. En alguns d’ells només queden poques pedres de la seva rica història.
Quan visitem un castell ens impressionen els seus murs de pedra tan gruixuts, la solidesa i la majestuositat de les seves estructures, l’alçada de les seves torres i la bellesa dels seus elements arquitectònics. També és interessant la magnífica panoràmica que es divisa des de la torre. Els interiors són més foscos i freds, i costa d’imaginar que vivien tan diferent de nosaltres.
A finals de l’edat mitjana els senyors abandonaren els castells i es traslladaren a palaus urbans més confortables. Això va suposar l’abandó i la mort de molts castells. També la reconquesta es va acabar i els senyors feudals es van sotmetre a l’autoritat reial. Els reis no veien amb bons ulls aquestes fortaleses, que podien ser refugi per als nobles rebels. Algunes d’elles foren enderrocades per ordre reial o passaren a les seves mans. A l’Urgell hi havia hagut quasi un castell a cada poble. En alguns d’ells només queden poques pedres de la seva rica història.
Les torres de guaita eren fortaleses més senzilles utilitzades per defensar-se dels atacs dels musulmans. Destaca la seva forma cilíndrica, l’aparença massissa i la seva situació en llocs normalment enlairats d’àmplia visibilitat.
Era necessari assegurar els assentaments nous que efectuaven els cristians en terra de ningú o de frontera, per tal de donar protecció als repobladors contra els atacs islàmics i , al mateix temps, com a testimoni del poder comtal, que així marcava els seus límits i ho recordava tant als sarraïns com als seus vassalls. La intercomunicació visual entre ells formava una espessa xarxa impossible de travessar per un grup armat.
Era necessari assegurar els assentaments nous que efectuaven els cristians en terra de ningú o de frontera, per tal de donar protecció als repobladors contra els atacs islàmics i , al mateix temps, com a testimoni del poder comtal, que així marcava els seus límits i ho recordava tant als sarraïns com als seus vassalls. La intercomunicació visual entre ells formava una espessa xarxa impossible de travessar per un grup armat.
CASTELL DE CIUTADILLAFortalesa medieval del segle XI que fou reconstruïda i transformada en palau residencial a finals del segle XVI. Es va mantenir intacta fins a l’any 1835 i restà habitada fins al 1908.
Des del punt de vista estratègic rep la protecció de les depressions del riu Corb, el barranc de Boixeró, el turó dels Emprius i els plans de Sant Roc. Es creu que abans hi havia una masmorra i un passadís secret que anava des del castell fins a l’església parroquial de Sant Miquel i cap al Convent del Roser.
Cal destacar, especialment, l’alta torre de l’homenatge de set plantes, en les tres últimes hi ha uns finestrals renaixentistes amb influències gòtiques i de la qual s’hi divisa una magnífica panoràmica de la zona. També constava d’una escala renaixentista i un pati d’armes.
L’any 1949 fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).
Es pot fer la visita guiada al castell, trucant al tel. de l’Ajuntament de Ciutadilla 973 303 010.
Des del punt de vista estratègic rep la protecció de les depressions del riu Corb, el barranc de Boixeró, el turó dels Emprius i els plans de Sant Roc. Es creu que abans hi havia una masmorra i un passadís secret que anava des del castell fins a l’església parroquial de Sant Miquel i cap al Convent del Roser.
Cal destacar, especialment, l’alta torre de l’homenatge de set plantes, en les tres últimes hi ha uns finestrals renaixentistes amb influències gòtiques i de la qual s’hi divisa una magnífica panoràmica de la zona. També constava d’una escala renaixentista i un pati d’armes.
L’any 1949 fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).
Es pot fer la visita guiada al castell, trucant al tel. de l’Ajuntament de Ciutadilla 973 303 010.
Es tracta de la torre mestra del castell. Té forma cilíndrica i data dels segles XI-XII . Feia les funcions de defensa i vigilància, la mateixa que feien les torres defensives cristianes de la zona de muntanya lleidatana. Té els seus paral•lels en les torres de Verdú i Guimerà per vigilar les incursions sarraïnes. Es pot deixar el cotxe vora el cartell indicador, situat poc abans d’arribar al coll de la serra i per un camí es puja (5 minuts) al peu de la torre. Unes escales permeten l’escalada fins a dalt de tot del Pilar, des d’on es divisa un magnífic paisatge. Aquesta torre té una alçada de 14 metres. És un punt de referència geogràfic de la comarca i des d’on es domina una magnífica panoràmica de la plana de l’Urgell, fins i tot, en un dia ben clar es pot observar la catedral de la Seu Vella de Lleida. Prop de la torre hi ha les ruïnes de l’ermita romànica de Sant Vicenç. L’any 1949 fou declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.
Es troba situat en un lloc molt tranquil a la part alta de la població. Hi ha un espai verd, una font, i un monòlit dedicat a la dinastia Folch de Cardona-Anglesola. D’aquest antic castell es conserva la façana principal i una sala de l’interior que té una interessant volta de canó. L’any 1949 fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
Al nucli de la població de Castellnou d’ Ossó hi ha una torre romana, del segle II a. de C. Està situada damunt d’un petit turó. Té una estructura de forma circular amb un diàmetre d’uns 24 m i una porta al nord. Al centre se situa la torre medieval del s. XI, actualment d’uns 4 metres d’alçada. L’any 1949 fou declarada Bé Cultural d’ Interès Nacional.
Es tracta d’una construcció medieval única a Catalunya, sense paral·lels coneguts a l’Estat espanyol. Malgrat les agressions i els desperfectes soferts conserva bona part de la seva fisonomia i monumentalitat, que la fan un monument de primer ordre dins del patrimoni d’ època romana que hi ha a Catalunya.
Es tracta d’una construcció medieval única a Catalunya, sense paral·lels coneguts a l’Estat espanyol. Malgrat les agressions i els desperfectes soferts conserva bona part de la seva fisonomia i monumentalitat, que la fan un monument de primer ordre dins del patrimoni d’ època romana que hi ha a Catalunya.
Està situat dalt d’un turó i presideix la població. L’estructura és de planta rectangular i té planta baixa i tres pisos. El primitiu castell data del s.XI quan Guillem de Claravalls va obtenir el castell per llegat patern. Actualment la construcció pertany al segle XVI i al llarg dels anys ha sofert diferents transformacions. Actualment és de propietat particular. L’any 1949 fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
Entre les restes del castell s’alça una torre cilíndrica, que domina la vall i marca des de lluny la presència del poble, s.X-XI. Després de les obres de consolidació, ara es pot pujar fins a dalt de tot des d’on es divisa una meravellosa panoràmica de la contrada. L’any 1949 fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
Aquesta magnífica torre de planta rectangular data del segle XI. Fou construïda directament sobre una roca dividida a l’interior per tres pisos o estances. La porta d’arc de mig punt original està a 6 m d’alçada del mur. L’any 1063 ja es parlava de la Guàrdia de Déu en les lluites del castell d’Almenara. És probable que la torre depengués de la fortalesa d’Almenara i hagués estat habitada per senyors. El poble de la Guàrdia va anar creixent al voltant de la torre. Més tard l’edifici fou utilitzat com a habitatge.
Durant els anys 80 es van fer reformes a les escales que condueixen a la torre.
L’any 1949 fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
Durant els anys 80 es van fer reformes a les escales que condueixen a la torre.
L’any 1949 fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
Tipus: Castell
Període: Segle XIII-XV
Estil: Gòtic
BCIN Bé Cultural d’Interès Nacional – L’any 1949
El castell medieval forma part de la història de Catalunya des de l’any 1040. L’emplaçament inicial era on hi ha l’antic portal d’entrada de la vila, que difereix del lloc on s’aixeca actualment el castell.
L’any 1082, el castell va ser cedit pels comptes de Barcelona a la casa dels Cardona, la qual va mantenir el senyoriu del castell, Maldà i Maldanell, fins a l’any 1450, més de quatre segles, fins que per vendes i enllaços matrimonials, passà a diferents famílies de la noblesa catalana. Hereu directe d’aquesta família fou Rafael Amat i de Cortada, baró de Maldà, que nasqué a Barcelona el 1746, i l’ autor de les curioses cròniques costumistes titulades Calaix de Sastre. El 1868 el títol va passar per herència a Josep de Càrcer i d’Amat, i per aquesta línia foren barons la família Villalonga.
L’any 1212, el mestre d’ obres Andreu Felip comença la construcció del nou castell per manament de Guillem de Cardona, segons consta en la dovella central del portal d’entrada al castell. Ja en el s. XIII l’antiga torre queda obsoleta ja que era merament defensiva, es fan obres i es construeix una torre més residencial, amb estances confortables adaptades a les necessitats del senyor. Al llarg dels anys ha sofert nombroses modificacions i ampliacions, fins que l’any 1682 es va convertir en palau. Són interessants les parets exteriors amb la porta principal, la sala de les arcades i el portal de la torre interior. S’aprecien també els fonaments de les dependències de la planta baixa. Alguns dels murs del castell fan un gruix d’ 1,95 m, fabricats amb blocs de pedra, i les parets de pedra massissa fan entre 6 i 10 m.
El nou castell estarà compost per una torre rectangular a la qual se li adossa una altra torre pentagonal. Aquesta característica constructiva no és comuna a la Catalunya medieval. En conjunt, és una construcció rectangular centrada per un gran pati d’armes que dona accés a dues cambres, una de rectangular i una altra de pentagonal, amb espitlleres, situades a la part de migdia, que són probablement la part més antiga. La gran sala amb arcs ogivals diafragmàtics, rehabilitada com a sala d’actes, és del segle XV.
Es conserva un interessant inventari fet l’any 1431 de tots els objectes i materials dipositats al castell, juntament amb una descripció de les estances que el formaven. Parla de les botigues de gra i estables a la planta baixa; els cups i el celler, el subsol amb detalls de les botes, portadores, i altres estris per a l’elaboració i la conserva del vi. Pel que fa al pis superior, hi havia les cambres, sales, cuina i el rebost. La part superior de la torre era una terrassa.
Malauradament, durant la primera guerra Carlina, l’any 1833, va ser incendiat per un escamot carlí, tement que el castell pogués servir de fortalesa a les tropes liberals. L’enderrocaren fins no deixar-ne més que les parets mestres i alguna arcada gòtica.
L’ hereu del Sr. Alfonso de Villalonga Cabeza de Vaca és l’actual baró de Maldà, el qual ha cedit l’edifici a l’administració, i actualment el Consell Comarcal n’està duent les obres de restauració.
Tel. 973 402 045, info@castelldemontclar.com, www.castelldemontclar.com
Fortificació que data de l’època de la Reconquesta, s. XII. Actualment està habitat, però ofereix la possibilitat de realitzar-hi visites guiades, on es pot visitar: el celler, l’entrada, l’escala central, la biblioteca, la sala de música, la terrassa, la presó i el menjador. Fou declarat Monument Historicoartístic de caràcter nacional l’any 1979.
La gestió de les visites guiades la duu “Castells de Lleida”. Els diumenges, visites guiades a les 11, 12 i 13 h. Cal consultar els horaris de juliol i agost.
Fortificació que data de l’època de la Reconquesta, s. XII. Actualment està habitat, però ofereix la possibilitat de realitzar-hi visites guiades, on es pot visitar: el celler, l’entrada, l’escala central, la biblioteca, la sala de música, la terrassa, la presó i el menjador. Fou declarat Monument Historicoartístic de caràcter nacional l’any 1979.
La gestió de les visites guiades la duu “Castells de Lleida”. Els diumenges, visites guiades a les 11, 12 i 13 h. Cal consultar els horaris de juliol i agost.
Al segle XII es construí la torre de planta quadrada al costat oest de les restes del castell. Fou una antiga fortalesa medieval. Més tard, en època renaixentista s’aixecà la torre i es basteix una finestra amb llinda a cada costat. Els murs estan fets amb carreus de pedra ben tallats. Del castell, se’n conserva la façana septentrional amb una porta adovellada i una estructura amb dues obertures que la unia a la torre primitiva.
Castell del segle XVII que es pot visitar per descobrir el passat medieval de l’edifici.
Es realitzen visites guiades.
Es realitzen visites guiades.
Assentat sobre una roca immensa l’edifici de la casa castell – s.XIII – és una peça completa i única, en forma de semicercle rebaixat, mirant a ponent, sense obertures en aquesta banda per impedir els atacs dels sarraïns des de la vall. La cisterna està excavada a l’interior de la roca. A la part dreta de l’entrada hi té una gran roca sobre la qual s’ allotja una gran cambra. Actualment és de propietat particular.
Les restes del castell de Tàrrega vetllen la part alta de la ciutat com si d’un sentinella es tractés. Els seus inicis daten de l’any 1056 quan Ramon Berenguer I l’ oferí com a dotalici a la seva esposa Almondis. La població anà creixent a redós de l’edifici castral. Vers el segle XIV començà la seva decadència amb les diferents batalles i conflictes.
L’any 1949 fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
L’any 1949 fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
El castell data del segle XII i XIV i fou dominat pel monestir de Poblet durant molts segles. Durant el període de l’abat Domènec Porta vers el 1512, s ’hi sobreposà una porta principal al vell mur. Dins el pati d’armes s’aixeca la Torre de l’Homenatge. És cilíndrica i té 25 metres d’alçada. L’interior guarda tota la grandesa primitiva sense retocs i són molt apreciables els grafits esculpits pels soldats o presoners. En una altra sala hi ha “l’olier” on hi ha grans piques de pedra per posar-hi l’oli.
Sobre la bodega hi havia casals de la botiga o graner. En un forrellat encara s’hi pot veure gravat l’escut de Poblet , P.O.
Al pati d’armes hi ha una escala descoberta d’estil gòtic. L’any 1949 fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
Visites al castell: es fan visites guiades al castell i al centre històric de la vila. Cal trucar a l’Oficina de Turisme de Verdú, Tel. 973 347 216 , turisme@verdu.cat , www.verdu.cat
Sobre la bodega hi havia casals de la botiga o graner. En un forrellat encara s’hi pot veure gravat l’escut de Poblet , P.O.
Al pati d’armes hi ha una escala descoberta d’estil gòtic. L’any 1949 fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
Visites al castell: es fan visites guiades al castell i al centre històric de la vila. Cal trucar a l’Oficina de Turisme de Verdú, Tel. 973 347 216 , turisme@verdu.cat , www.verdu.cat