Poblats Ibèrics
CIUTAT IBÈRICA DEL MOLÍ D´ESPÍGOL DE TORNABOUSSituat en una suau elevació del terme hi trobem les restes arqueològiques d’un antic poblat ibèric a la partida del Molí d’Espígol. És un dels exemples més importants de l’urbanisme iber a la província i fou un gran centre productor, agrícola, ramader, polític i comercial.
Les primeres excavacions començaren l’any 1970 i actualment el poblat és gestionat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya.
Durant 500 anys el poblat va viure diverses fases constructives. Al segle V a.de C. es construí el primer nucli emmurallat del qual es conserva el carrer principal amb una claveguera per conduir l’aigua de la pluja, la muralla i un edifici amb columnes.
Per això aquest poblat destaca pels carrers pavimentats amb conduccions d’aigua per a la pluja. Fou el segle IV a.de C. quan es definí una nova disposició urbanística i es van construir nous barris i murs. Aquest urbanisme va ser patent durant 200 anys i són les edificacions que s’hi poden veure actualment. Es construí també una torre que guardava la porta de la muralla. Les cases eren complexes i es compartien estances segons l’activitat i necessitats dels seus habitants. A finals del s.III a. de C. es construí una nova muralla. Entre els segles II i I a. de C. amb l’arribada dels romans el poblat fou abandonat. Els habitants del Molí d’Espígol es dedicaven a l’agricultura, la ramaderia i altres activitats artesanals com treballar amb el teixit, la metal·lúrgia o la ceràmica.
Informació:
https://patrimoni.gencat.cat/ca/monuments/monuments/ciutat-iberica-del-moli-d-espigol
reservesmonuments.acdpc@gencat.cat
Tel. 977 638 556
Les primeres excavacions començaren l’any 1970 i actualment el poblat és gestionat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya.
Durant 500 anys el poblat va viure diverses fases constructives. Al segle V a.de C. es construí el primer nucli emmurallat del qual es conserva el carrer principal amb una claveguera per conduir l’aigua de la pluja, la muralla i un edifici amb columnes.
Per això aquest poblat destaca pels carrers pavimentats amb conduccions d’aigua per a la pluja. Fou el segle IV a.de C. quan es definí una nova disposició urbanística i es van construir nous barris i murs. Aquest urbanisme va ser patent durant 200 anys i són les edificacions que s’hi poden veure actualment. Es construí també una torre que guardava la porta de la muralla. Les cases eren complexes i es compartien estances segons l’activitat i necessitats dels seus habitants. A finals del s.III a. de C. es construí una nova muralla. Entre els segles II i I a. de C. amb l’arribada dels romans el poblat fou abandonat. Els habitants del Molí d’Espígol es dedicaven a l’agricultura, la ramaderia i altres activitats artesanals com treballar amb el teixit, la metal·lúrgia o la ceràmica.
Informació:
https://patrimoni.gencat.cat/ca/monuments/monuments/ciutat-iberica-del-moli-d-espigol
reservesmonuments.acdpc@gencat.cat
Tel. 977 638 556
En el terme municipal de Verdú es troba el complex arqueològic de Els Estinclells. Un escenari únic per acostar-nos al patrimoni local i poder gaudir del turisme rural en espais oberts. En aquest, podem localitzar un poblat ibèric del segle III aC, una mansio romana que s’instaura en abandonar-se el poblat i perdura fins al V dC i el primer Camp d’Experimentació de la Protohistòria (CEP). La conjuntura d’aquests elements ens permet considerar l’espai com a un escenari amb grans possibilitats com a model de difusió i didàctic.
Pel que fa al poblat ibèric, l'evidència arqueològica marca per a Els Estinclells una sola fase d'ocupació amortitzada a finals del segle III aC. Tot plegat presenta un abandonament força coherent i homogeni ben datable a l'entorn del 200 aC, en relació als esdeveniments històrics relacionats amb la Segona Guerra Púnica. Es documenten nivells d'incendis en quatre de les cases que conformen el poblat, obeint segurament a saquejos puntuals segurament provocats posteriorment (possiblement durant època romana), tot i que la majoria dels recintes semblen abandonats intencionalment, això es dedueix per la poca presència d’objectes i pels tapiats intencionals que es troben en algunes de les portes de les cases i de la mateixa porta del poblat.
La fortalesa de Els Estinclells està formada bàsicament per un seguit d'elements defensius, fossar i muralla, una bateria de cases de diferents superfícies i una bassa disposades entorn d'un carrer empedrat. L’excavació del nucli Ibèric de Els Estinclells està finalitzada (tota la superfície del jaciment, muralles endins, resta excavada fins a la roca natural, amb una última campanya efectuada dalt del turó l’any 2015). El poblat iber forma part de la Ruta dels Ibers del Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Visita lliure al poble iber dels Estincells amb el suport de plafons explicatius i codis QR. Reserves a turisme@verdu.cat i al tel de l'Oficina de Turisme de Verdú (973 347 216)
Informació:
Museu d’Arqueologia de Verdú
Tel. 973 347 216 turisme@verdu.cat
www.verdu.cat
Pel que fa al poblat ibèric, l'evidència arqueològica marca per a Els Estinclells una sola fase d'ocupació amortitzada a finals del segle III aC. Tot plegat presenta un abandonament força coherent i homogeni ben datable a l'entorn del 200 aC, en relació als esdeveniments històrics relacionats amb la Segona Guerra Púnica. Es documenten nivells d'incendis en quatre de les cases que conformen el poblat, obeint segurament a saquejos puntuals segurament provocats posteriorment (possiblement durant època romana), tot i que la majoria dels recintes semblen abandonats intencionalment, això es dedueix per la poca presència d’objectes i pels tapiats intencionals que es troben en algunes de les portes de les cases i de la mateixa porta del poblat.
La fortalesa de Els Estinclells està formada bàsicament per un seguit d'elements defensius, fossar i muralla, una bateria de cases de diferents superfícies i una bassa disposades entorn d'un carrer empedrat. L’excavació del nucli Ibèric de Els Estinclells està finalitzada (tota la superfície del jaciment, muralles endins, resta excavada fins a la roca natural, amb una última campanya efectuada dalt del turó l’any 2015). El poblat iber forma part de la Ruta dels Ibers del Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Visita lliure al poble iber dels Estincells amb el suport de plafons explicatius i codis QR. Reserves a turisme@verdu.cat i al tel de l'Oficina de Turisme de Verdú (973 347 216)
Informació:
Museu d’Arqueologia de Verdú
Tel. 973 347 216 turisme@verdu.cat
www.verdu.cat
Situada al peu del vessant sud de la serra d’Almenara, prop del Pilar d’Almenara, hi ha la necròpolis preibèric. És una necròpolis tumulària d’incineració de la primera edat del ferro datada entre els segles VIII-VII a. de la n. e.
Almenara és un exponent de les necròpolis de túmuls plans: unes construccions funeràries de planta arrodonida lleugerament sobrealçadades del sòl i delimitades per anells de pedra en un nombre variable, en què les restes incinerades es dipositaven en l’espai central dels túmuls, ja fossin abocades en el rebliment interior o bé dins d’una urna ceràmica.
La visita és lliure.
Informació:
Oficina de Turisme d’Agramunt –
Tel. 973 391 089
turisme@agramunt.cat www.agramunt.cat
Almenara és un exponent de les necròpolis de túmuls plans: unes construccions funeràries de planta arrodonida lleugerament sobrealçadades del sòl i delimitades per anells de pedra en un nombre variable, en què les restes incinerades es dipositaven en l’espai central dels túmuls, ja fossin abocades en el rebliment interior o bé dins d’una urna ceràmica.
La visita és lliure.
Informació:
Oficina de Turisme d’Agramunt –
Tel. 973 391 089
turisme@agramunt.cat www.agramunt.cat
El Tossal del Moro s’ubica al terme municipal de Castellserà, a la vessant sud de la serra d’Almenara, en una de les seves últimes alçades dominant la plana. És un jaciment amb dos moments cronològics ben diferenciats, una fase ibèrica testimoniada pel material ceràmic, amb una cronologia aproximada entre els segles V i II a. de C. (ceràmica àtica estampillada i campanianes) i una fase visigoda posterior, datada de manera aproximada pel seu moment final per una sivella, amb una cronologia de meitat de segle VII -inicis de segle VIII.
La fase visigoda, amb les seves subfases, aprofita part de les estructures de l’assentament ibèric anterior, mentre que d’altres són construïdes de nou, com és el cas de la muralla que tanca el jaciment per la seva part superior. Dins aquesta fase visigoda volem destacar el que fins al moment és “la gran casa”, una edificació de sis habitacions connectades per un passadís interior en la qual es documenten una gran sala tripartida i tres magatzems o espais de producció. Deixant de banda la seva extensió cal posar esment també en la seva entrada, ja que es realitza en colze des del carrer, un mur amb orientació oest-est en condiciona l’accés.
Informació:
Ajuntament de Castellserà
Tel. 973 610 005
ajuntament@castellsera.cat
La fase visigoda, amb les seves subfases, aprofita part de les estructures de l’assentament ibèric anterior, mentre que d’altres són construïdes de nou, com és el cas de la muralla que tanca el jaciment per la seva part superior. Dins aquesta fase visigoda volem destacar el que fins al moment és “la gran casa”, una edificació de sis habitacions connectades per un passadís interior en la qual es documenten una gran sala tripartida i tres magatzems o espais de producció. Deixant de banda la seva extensió cal posar esment també en la seva entrada, ja que es realitza en colze des del carrer, un mur amb orientació oest-est en condiciona l’accés.
Informació:
Ajuntament de Castellserà
Tel. 973 610 005
ajuntament@castellsera.cat
El jaciment del tossal de la Pleta està situat al terme municipal de Belianes . L'assentament de grans dimensions, abraça del segle VII aC al segle I aC, amb un moment àlgid al segle III aC. Es tracta d’una construcció de planta rectangular amb subdivisions internes fonamentada sobre les restes de les estructures ibèriques. A més dels treballs realitzats a la banda est del turó, les excavacions efectuades a la part central del tossal han evidenciat la fase d’ocupació més antiga. En efecte, la troballa de fragments de coberta associats a elements ceràmics corresponents a l’horitzó del bronze final/primera edat del ferro constaten un hàbitat d’aquest moment que, fins ara, només es podia intuir per troballes esporàdiques descontextualitzades.
Informació:
Ajuntament de Belianes
Tel. 973 330 139
www.belianes.cat
Informació:
Ajuntament de Belianes
Tel. 973 330 139
www.belianes.cat
La sala d’arqueologia se centra en el món ibèric de l'Urgell i de les zones veïnes, des dels seus antecedents (abans del segle VI aC.) fins a la fi de l’època ibèrica (al segle I aC). A partir d’aquest moment es produeix la romanització del territori, territori que fins aleshores es trobaria dins de l’àrea ilergeta.
Durant l’època ibèrica, la ciutat del Molí d’Espígol de Tornabous va jugar un paper cabdal en l’organització i explotació de tot aquest territori. Gràcies a la informació extreta de la recerca arqueològica i als nombrosos materials recuperats en les excavacions d’aquest i d’altres jaciments de la zona, com els poblats del Pla de les Tenalles de la Mora (Granyanella), del Tossal del Mor de Tàrrega, o del jaciment de Missatges de Claravalls, podem conèixer molts aspectes de la vida d'aquesta comunitat.
Aspectes que queden plasmats en l’exposició permanent:
• Quins són els precedents i com va succeir la gènesi de la cultura ibèrica.
• Quina era l’organització territorial i de poder d’aquesta societat.
• Quina era la cultura material vinculada al món ilerget.
• Com s’estructurava l’urbanisme de la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol i dels poblats de la zona.
• Quines activitats econòmiques duien a terme en aquest territori, amb qui comerciaven.
• Com estaven construïdes les cases i quines activitats es desenvolupaven en les diferents dependències.
• Quines eren les seves creences.
La integració del territori dins de la civilització romana va comportar la desaparició progressiva de la cultura ibèrica i l’adopció de les formes de vida romanes. Això es plasma en la implantació de nous models d’assentament. D'una banda, els nuclis urbans com Ilerda (Lleida), Iesso (Guissona) i Aesso (Isona) prenen rellevància com a vertebradors del territori. Contràriament, assentaments ilergets com el Pla de les Tenalles de la Móra no perduren gaire més enllà de la conquesta romana i s’acaben abandonant.
Informació:
Museu Comarcal de l'Urgell - Tàrrega
tel. 973 312 960
info@museutarrega.cat www.museutarrega.cat
Durant l’època ibèrica, la ciutat del Molí d’Espígol de Tornabous va jugar un paper cabdal en l’organització i explotació de tot aquest territori. Gràcies a la informació extreta de la recerca arqueològica i als nombrosos materials recuperats en les excavacions d’aquest i d’altres jaciments de la zona, com els poblats del Pla de les Tenalles de la Mora (Granyanella), del Tossal del Mor de Tàrrega, o del jaciment de Missatges de Claravalls, podem conèixer molts aspectes de la vida d'aquesta comunitat.
Aspectes que queden plasmats en l’exposició permanent:
• Quins són els precedents i com va succeir la gènesi de la cultura ibèrica.
• Quina era l’organització territorial i de poder d’aquesta societat.
• Quina era la cultura material vinculada al món ilerget.
• Com s’estructurava l’urbanisme de la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol i dels poblats de la zona.
• Quines activitats econòmiques duien a terme en aquest territori, amb qui comerciaven.
• Com estaven construïdes les cases i quines activitats es desenvolupaven en les diferents dependències.
• Quines eren les seves creences.
La integració del territori dins de la civilització romana va comportar la desaparició progressiva de la cultura ibèrica i l’adopció de les formes de vida romanes. Això es plasma en la implantació de nous models d’assentament. D'una banda, els nuclis urbans com Ilerda (Lleida), Iesso (Guissona) i Aesso (Isona) prenen rellevància com a vertebradors del territori. Contràriament, assentaments ilergets com el Pla de les Tenalles de la Móra no perduren gaire més enllà de la conquesta romana i s’acaben abandonant.
Informació:
Museu Comarcal de l'Urgell - Tàrrega
tel. 973 312 960
info@museutarrega.cat www.museutarrega.cat