Poblats Ibèrics
CIUTAT IBÈRICA DEL MOLÍ D´ESPÍGOL DE TORNABOUSSituat en una suau elevació del terme hi trobem les restes arqueològiques d’un antic poblat ibèric a la partida del Molí d’Espígol. És un dels exemples més importants de l’urbanisme iber a la província i fou un gran centre productor, agrícola, ramader, polític i comercial.
Les primeres excavacions començaren l’any 1970 i actualment el poblat és gestionat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya.
Durant 500 anys el poblat va viure diverses fases constructives. Al segle V a.de C. es construí el primer nucli emmurallat del qual es conserva el carrer principal amb una claveguera per conduir l’aigua de la pluja, la muralla i un edifici amb columnes.
Per això aquest poblat destaca pels carrers pavimentats amb conduccions d’aigua per a la pluja. Fou el segle IV a.de C. quan es definí una nova disposició urbanística i es van construir nous barris i murs. Aquest urbanisme va ser patent durant 200 anys i són les edificacions que s’hi poden veure actualment. Es construí també una torre que guardava la porta de la muralla. Les cases eren complexes i es compartien estances segons l’activitat i necessitats dels seus habitants. A finals del s.III a. de C. es construí una nova muralla. Entre els segles II i I a. de C. amb l’arribada dels romans el poblat fou abandonat. Els habitants del Molí d’Espígol es dedicaven a l’agricultura, la ramaderia i altres activitats artesanals com treballar amb el teixit, la metal·lúrgia o la ceràmica.
Informació:
https://patrimoni.gencat.cat/ca/monuments/monuments/ciutat-iberica-del-moli-d-espigol
reservesmonuments.acdpc@gencat.cat
Tel. 977 638 329 i 674 56 88 35
Les primeres excavacions començaren l’any 1970 i actualment el poblat és gestionat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya.
Durant 500 anys el poblat va viure diverses fases constructives. Al segle V a.de C. es construí el primer nucli emmurallat del qual es conserva el carrer principal amb una claveguera per conduir l’aigua de la pluja, la muralla i un edifici amb columnes.
Per això aquest poblat destaca pels carrers pavimentats amb conduccions d’aigua per a la pluja. Fou el segle IV a.de C. quan es definí una nova disposició urbanística i es van construir nous barris i murs. Aquest urbanisme va ser patent durant 200 anys i són les edificacions que s’hi poden veure actualment. Es construí també una torre que guardava la porta de la muralla. Les cases eren complexes i es compartien estances segons l’activitat i necessitats dels seus habitants. A finals del s.III a. de C. es construí una nova muralla. Entre els segles II i I a. de C. amb l’arribada dels romans el poblat fou abandonat. Els habitants del Molí d’Espígol es dedicaven a l’agricultura, la ramaderia i altres activitats artesanals com treballar amb el teixit, la metal·lúrgia o la ceràmica.
Informació:
https://patrimoni.gencat.cat/ca/monuments/monuments/ciutat-iberica-del-moli-d-espigol
reservesmonuments.acdpc@gencat.cat
Tel. 977 638 329 i 674 56 88 35
Construcció del segle III-II a. de C . De les excavacions que s’han fet fins ara, només s’han estudiat 5 cases grans. Però es creu que el poblat tenia 6-7 cases grans de forma trapezoïdal amb 4 estances i 10 cases més petites amb dues habitacions. Es creu que no eren més de 90 persones i que eren pobladors de classe mitjana alta.
Les cases eren fetes de pedra a la part base, que és la que ha aguantat tots aquests anys i una part feta de fang i aigua que era la que feia la paret. Aquesta part és la que ha caigut a sobre de la base de pedra i al seu interior s’hi han trobat moltes vaixelles, estris i plats d’aquella època.
Molts d’ells eren d’importació d’Eivissa o de la Campania italiana (zona de Nàpols). Gràcies a aquesta ceràmica trobada la podem situar en el temps i fer un estudi del poblat i la seva època i història.
Visita lliure al poble iber dels Estincells amb el suport de plafons explicatius i codis QR. Reserves a turisme@verdu.cat i al tel de l'Oficina de Turisme de Verdú (973 347 216)
Informació:
Museu d’Arqueologia de Verdú
Tel. 973 347 216 turisme@verdu.cat
www.verdu.cat
Les cases eren fetes de pedra a la part base, que és la que ha aguantat tots aquests anys i una part feta de fang i aigua que era la que feia la paret. Aquesta part és la que ha caigut a sobre de la base de pedra i al seu interior s’hi han trobat moltes vaixelles, estris i plats d’aquella època.
Molts d’ells eren d’importació d’Eivissa o de la Campania italiana (zona de Nàpols). Gràcies a aquesta ceràmica trobada la podem situar en el temps i fer un estudi del poblat i la seva època i història.
Visita lliure al poble iber dels Estincells amb el suport de plafons explicatius i codis QR. Reserves a turisme@verdu.cat i al tel de l'Oficina de Turisme de Verdú (973 347 216)
Informació:
Museu d’Arqueologia de Verdú
Tel. 973 347 216 turisme@verdu.cat
www.verdu.cat
Situada al peu del vessant sud de la serra d’Almenara, prop del Pilar d’Almenara, hi ha la necròpolis preibèric. És una necròpolis tumulària d’incineració de la primera edat del ferro datada entre els segles VIII-VII a. de la n. e.
Almenara és un exponent de les necròpolis de túmuls plans: unes construccions funeràries de planta arrodonida lleugerament sobrealçadades del sòl i delimitades per anells de pedra en un nombre variable, en què les restes incinerades es dipositaven en l’espai central dels túmuls, ja fossin abocades en el rebliment interior o bé dins d’una urna ceràmica.
La visita és lliure.
Informació:
Oficina de Turisme d’Agramunt –
Tel. 973 391 089
turisme@agramunt.cat www.agramunt.cat
Almenara és un exponent de les necròpolis de túmuls plans: unes construccions funeràries de planta arrodonida lleugerament sobrealçadades del sòl i delimitades per anells de pedra en un nombre variable, en què les restes incinerades es dipositaven en l’espai central dels túmuls, ja fossin abocades en el rebliment interior o bé dins d’una urna ceràmica.
La visita és lliure.
Informació:
Oficina de Turisme d’Agramunt –
Tel. 973 391 089
turisme@agramunt.cat www.agramunt.cat
El Tossal del Moro s’ubica al terme municipal de Castellserà, a la vessant sud de la serra d’Almenara, en una de les seves últimes alçades dominant la plana. És un jaciment amb dos moments cronològics ben diferenciats, una fase ibèrica testimoniada pel material ceràmic, amb una cronologia aproximada entre els segles V i II a. de C. (ceràmica àtica estampillada i campanianes) i una fase visigoda posterior, datada de manera aproximada pel seu moment final per una sivella, amb una cronologia de meitat de segle VII -inicis de segle VIII.
La fase visigoda, amb les seves subfases, aprofita part de les estructures de l’assentament ibèric anterior, mentre que d’altres són construïdes de nou, com és el cas de la muralla que tanca el jaciment per la seva part superior. Dins aquesta fase visigoda volem destacar el que fins al moment és “la gran casa”, una edificació de sis habitacions connectades per un passadís interior en la qual es documenten una gran sala tripartida i tres magatzems o espais de producció. Deixant de banda la seva extensió cal posar esment també en la seva entrada, ja que es realitza en colze des del carrer, un mur amb orientació oest-est en condiciona l’accés.
Informació:
Ajuntament de Castellserà
Tel. 973 610 005
ajuntament@castellsera.cat
La fase visigoda, amb les seves subfases, aprofita part de les estructures de l’assentament ibèric anterior, mentre que d’altres són construïdes de nou, com és el cas de la muralla que tanca el jaciment per la seva part superior. Dins aquesta fase visigoda volem destacar el que fins al moment és “la gran casa”, una edificació de sis habitacions connectades per un passadís interior en la qual es documenten una gran sala tripartida i tres magatzems o espais de producció. Deixant de banda la seva extensió cal posar esment també en la seva entrada, ja que es realitza en colze des del carrer, un mur amb orientació oest-est en condiciona l’accés.
Informació:
Ajuntament de Castellserà
Tel. 973 610 005
ajuntament@castellsera.cat
El jaciment del tossal de la Pleta està situat al terme municipal de Belianes . L'assentament de grans dimensions, abraça del segle VII aC al segle I aC, amb un moment àlgid al segle III aC. Es tracta d’una construcció de planta rectangular amb subdivisions internes fonamentada sobre les restes de les estructures ibèriques. A més dels treballs realitzats a la banda est del turó, les excavacions efectuades a la part central del tossal han evidenciat la fase d’ocupació més antiga. En efecte, la troballa de fragments de coberta associats a elements ceràmics corresponents a l’horitzó del bronze final/primera edat del ferro constaten un hàbitat d’aquest moment que, fins ara, només es podia intuir per troballes esporàdiques descontextualitzades.
Informació:
Ajuntament de Belianes
Tel. 973 330 139
www.belianes.cat
Informació:
Ajuntament de Belianes
Tel. 973 330 139
www.belianes.cat
La sala d’arqueologia se centra en el món ibèric de l'Urgell i de les zones veïnes, des dels seus antecedents (abans del segle VI aC.) fins a la fi de l’època ibèrica i la romanització del territori, al segle I aC. territori que es trobaria dins de l’àrea que ocuparia la societat ilergeta.
Durant l’època ibèrica, la ciutat del Molí d’Espígol de Tornabous va jugar un paper cabdal en l’organització i explotació de tot aquest territori. Gràcies a la informació extreta de la recerca arqueològica i als nombrosos materials recuperats en les excavacions d’aquest i d’altres jaciments de la zona, com els poblats del Pla de les Tenalles de la Mora (Granyanella), i del Tossal del Mor de Tàrrega, l’assentament amb camp de sitges dels Missatges de Claravalls i la necròpolis preibèrica d’Almenara, podem conèixer molts aspectes de la vida dels ibers.
Aspectes que queden plasmats en l’exposició permanent:
• Quines eren les seves activitats econòmiques en aquest territori, amb qui comerciaven
• Com s’estructurava l’urbanisme de la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol i dels poblats de la zona
• Com estaven construïdes les cases, quines activitats s’hi feien en les diferents dependències
• Quins elements i estris hi trobem a dins
• Quines eren les seves creences
La integració del territori dins de la civilització romana comportà la desaparició progressiva de la cultura ibèrica i l’adopció de les formes de vida romanes, que es plasma en la implantació de nous models d’assentaments, vora els antics poblats ibers i una nova cultura material. L’actual Urgell esdevé una zona eminentment rural sota la influència de les ciutats d’ Ilerda (Lleida) i Iesso (Guissona).
Informació:
Museu Comarcal de l'Urgell
tel. 973 312 960
info@museutarrega.cat www.museutarrega.cat
Durant l’època ibèrica, la ciutat del Molí d’Espígol de Tornabous va jugar un paper cabdal en l’organització i explotació de tot aquest territori. Gràcies a la informació extreta de la recerca arqueològica i als nombrosos materials recuperats en les excavacions d’aquest i d’altres jaciments de la zona, com els poblats del Pla de les Tenalles de la Mora (Granyanella), i del Tossal del Mor de Tàrrega, l’assentament amb camp de sitges dels Missatges de Claravalls i la necròpolis preibèrica d’Almenara, podem conèixer molts aspectes de la vida dels ibers.
Aspectes que queden plasmats en l’exposició permanent:
• Quines eren les seves activitats econòmiques en aquest territori, amb qui comerciaven
• Com s’estructurava l’urbanisme de la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol i dels poblats de la zona
• Com estaven construïdes les cases, quines activitats s’hi feien en les diferents dependències
• Quins elements i estris hi trobem a dins
• Quines eren les seves creences
La integració del territori dins de la civilització romana comportà la desaparició progressiva de la cultura ibèrica i l’adopció de les formes de vida romanes, que es plasma en la implantació de nous models d’assentaments, vora els antics poblats ibers i una nova cultura material. L’actual Urgell esdevé una zona eminentment rural sota la influència de les ciutats d’ Ilerda (Lleida) i Iesso (Guissona).
Informació:
Museu Comarcal de l'Urgell
tel. 973 312 960
info@museutarrega.cat www.museutarrega.cat