Pintures murals de Josep Minguell Cardenyes, a l'Urgell

A l’Urgell destaquem, conjuntament amb Santa Maria de l’Alba, els següents conjunts murals:
 

GUIMERÀ

Ermita de la Mare de Déu de la Bovera 2008

Les pintures es troben a l’església barroca del segle XVIII, on s’ubicà un monestir femení de l’ordre del Cister. Les pintures creen un fons pictòric al presbiteri, al voltant de l’altar, ordenat per una arquitectura de pilars adossats sota la cornisa de les voltes. S’hi representa un desplegament de paisatge de l’entorn de l’ermita i acull elements diversos: els santuaris i els pobles de l’entorn, la tradicional processó des de Guimerà i la llegenda de la troballa de la Verge a la Soca d’una alzina amb els bous. Els murals reflecteixen el concepte de l’ermita com a lloc espiritual amb un fort arrelament a l’entorn natural i a la tradició popular.

TÀRREGA

Teatre Ateneu 1999
Edifici de tall modernista, construït el 1924, de línies sòbries i elegants. Les pintures murals donen la benvinguda al vestíbul, decorat íntegrament.
Es pot observar, al sostre, l’al·legoria a la creació artística, en la que les escales amb arrels s’enlairen cap als núvols. Els dos murs laterals contraposen l’espectador amb l’escena, i els altres murs interpreten Les muses d’Helicó en dansa i Escena al carrer, en al·lusió a la Fira al teatre al carrer de Tàrrega.
El local de la Societat Ateneu compta amb un conjunt de strappos realitzats en commemoració del centenari de l’entitat , amb una representació contemporània d’Atenea i les Musses.

Ajuntament de Tàrrega 2014
Mural al fresc ubicat al vestíbul de l’Ajuntament de Tàrrega, edifici reformat del qual sols es manté la façana barroca. El mural realitzat per Josep Minguell és una expressió personal de tribut al Tricentenari. L'obra reflecteix la pèrdua de llibertats a Catalunya que va suposar la derrota del 1714 i com el poble català va ressorgir malgrat la repressió del Decret de Nova Planta.
La ubicació no és pas una elecció casual, ja que a l'ala de la casa consistorial on està pintant s'ubicava antigament la presó. La reixa de la mateixa, encara present, és el motiu central del mural. El mural mostra la plaça, des de la finestra de la presó, on es presenta la vida quotidiana a través de diversos elements (carros carregats de blat per l’exèrcit, eines, ulls…).

Ermita de Sant Eloi 2020
Les pintures les trobem al mur de la contra façana de l’ermita d’origen gòtic. L’edifici, que ha sofert nombroses reformes al llarg dels anys, s'aixeca sobre el tossal de Sant Eloi, que constitueix un magnífic mirador sobre la vila de Tàrrega i la plana que l'envolta.

El mural emmarca el portal d’entrada i la balconada del cor i en ell s’hi representen la bellesa de la natura i la creació del parc de Sant Eloi com una acció de respecte i de goig de la naturalesa, així com els atributs de Sant Eloi, com a artesà orfebre i bisbe, representats d’una manera simbòlica a través de mans.