imatge arquitectura popular
A la comarca hi ha una gran varietat d’atractius turístics de gran interès per al visitant com poden ser: la gran diversitat de museus i col·leccions, monestirs, castells, festes i fires, la rica gastronomia, allotjaments de qualitat…

Però també hi ha un patrimoni arquitectònic que recull el llegat dels nostres avantpassats. Són les construccions i els edificis de l’arquitectura  agrícola, que ens han deixat els nostres predecessors: pous de gel, cabanes de volta, molins fariners….
 
Per entendre els costums i la història actual, també és interessant cercar en la cultura i la tradició dels nostres predecessors, les seves idees, solucions arquitectòniques i sobretot la seva manera de viure.

L’arquitectura agrícola és aquella que s’ha anat emprant al llarg dels segles per a desenvolupar-hi les tasques quotidianes o temporals en la lluita de l’home per la seva supervivència.

L´Art de la pedra seca ha estat declarat l´any 2018, Patrimoni Cultural de la Unesco.

EXEMPLES D’ARQUITECTURA POPULAR DE LA COMARCA DE L’URGELL

Els inicis de les cabanes de volta es remunten a l’època del Megalític, vers el segles III i II a.de C., quan es necessitava una protecció contra els elements climatològics per al pagès i per als animals.

Les que trobem a l’Urgell són construccions del segle XX que formaven part de l’arquitectura popular i agrícola. Les utilitzava el pagès per guardar-se de les inclemències del temps quan era al camp. Estan construïdes amb pedres sense materials d’unió. Eren de planta rectangular i amb una sola nau.

Cabanes de volta a l’Urgell
A la comarca hi ha diverses cabanes de volta, per exemple als Omells de na Gaia, a Nalec, a Preixana, a Agramunt o a Vallbona de les Monges.
Els pous de la neu, dits també pous de gel, eren espais arquitectònics correctament construïts per a conservar i servir al poble i al comerç, trossos d’aigua gelada, bé conservant gel o la mateixa neu.

Quan arribaven els mesos calorosos, s’establia un important tragí de neu o gel fins al lloc d’origen. Comença el negoci del gel i s’establiren xarxes de distribució local i comarcal. Els traginers eren els encarregats de vendre el gel fora el poble.
Alguns dels bons clients de la comarca eren el monestir de Vallbona de les Monges i el rector de Guimerà i de Sant Martí de Maldà .
Més tard, es van repartir a la resta de la població en petites tasses, especialment en dates assenyalades o per malalties concretes. Era considerat un luxe, sobretot en època de calor.

Pou de gel d’Agramunt
Al vessant nord-oest del turó del Convent es troba soterrat el pou del gel. És un recinte cilíndric d’uns onze metres de fondària i uns nou metres de diàmetre cobert amb un casquet esfèric, tot de pedra picada. Un corredor subterrani situat a la part nord comunica amb l’exterior i és per on es posava i es treia el gel. Al fons, una estreta mina que sortia a la base del tossal li feia de desguàs. A principis del segle XVIII (1702) ja estava construït i la paeria ja n’arrendava els seus serveis.

Els geladors es trobaven al peu de la muralla per la part de tramuntana; eren unes piques grans però de poca fondària que s’omplien de l’aigua del molí i es feien gelar a l’hivern. Quan el gel adquiria un bon gruix es trencava a bocins i s’emmagatzemava al pou del gel alternant capes de glaç amb capes de palla. Aquest gel es venia a l’estiu entre la població, donant sempre preferència, si escassejava, a les persones malaltes.
La mòlta del blat per tal d’obtenir farina ha estat una tasca important des d’èpoques remotes. Ja hi havia molins fariners a l’edat mitjana. S’aprofitava l’energia de la naturalesa i amb la força del vent i la dels salts d’aigua s’inventaren mecanismes per moure les pesades moles de pedra amb què es molien els cereals. S’utilitzava tant per moldre blat per fer pa, com per preparar pinso per als animals.

A finals del segle XIX hi havia una estreta relació entre els molins i els rius, ja que agafaven la força de l’aigua per treballar. Tots els molins fariners estaven situats al llarg del curs del riu. Actualment aquests molins ja no funcionen.

Molí del Marquès de Castellnou d’Ossó
Aquest edifici romànic del segle XIII era un antic molí hidràulic fariner. Té una estructura quadrada i té dos pisos. Havia servit també d’habitatge. Té dues portes d’accés, una de les quals permetia l’entrada a la casa. Sembla que també hi havia unes golfes.

Altres molins a la zona de la Vall del Corb:
-Molí del Roquet o Molí Rusquet. Casa-molí, s.XIII-XIV.
-Molí del Fontova-Lo Molinet. Casa-molí i capella, s. XVIII.
-Molí de la Torre, s.XII-XIII.
-Molí de la Sinoga. Casa-castell, s.XII-XIII.
-Molí de l’Horta. Casa-molí, s.XIII.