imatge poblat ibèric
 

LLISTAT DE POBLATS IBÈRICS A LA COMARCA DE L’URGELLÓ

Situat en una suau elevació del terme hi trobem les restes arqueològiques d’un antic poblat ibèric a la partida del Molí d’Espígol. És un dels exemples més importants de l’urbanisme iber a la província i fou un gran centre productor, agrícola, ramader, polític i comercial.

Les primeres excavacions començaren l’any 1970 i actualment el poblat és gestionat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Durant 500 anys el poblat va viure diverses fases constructives. Al segle V a.de C. es construí el primer nucli emmurallat del qual es conserva el carrer principal amb una claveguera per conduir l’aigua de la pluja, la muralla i un edifici amb columnes.

Per això aquest poblat destaca pels carrers pavimentats amb conduccions d’aigua per a la pluja. Fou el segle IV a.de C.  quan es definí una nova disposició urbanística i es van construir nous barris i murs. Aquest urbanisme va ser patent durant 200 anys i són les edificacions que s’hi poden veure actualment. Es construí també una torre que guardava la porta de la muralla. Les cases eren complexes i es compartien estances segons l’activitat i necessitats dels seus habitants. A finals del s.III a. de C. es construí una nova muralla. Entre els segles II i I a. de C. amb l’arribada dels romans el poblat fou abandonat. Els habitants del Molí d’Espígol es dedicaven a l’agricultura, la ramaderia i altres activitats artesanals com treballar amb el teixit, la metal·lúrgia  o la ceràmica.

Informació: patrimoni.gencat.cat      reservesmonuments.acdpc@gencat.cat
Tel. 977 638 329  i  674 56 88 35
 
imatge poblat ibèric
Construcció  del segle III-II a. de C . De les excavacions que s’han fet fins ara, només s’han estudiat 5 cases grans. Però es creu que el poblat tenia 6-7 cases grans de forma trapezoïdal amb 4 estances i 10 cases  més petites amb dues habitacions. Es creu que no eren més de 90 persones i que eren pobladors de classe mitjana alta.

Les cases eren fetes de pedra a la part base, que és la que ha aguantat tots aquests anys i una part feta de fang i aigua que era la que feia la paret. Aquesta part és la que ha caigut a sobre de la base de pedra i al seu interior s’hi han trobat moltes vaixelles, estris i plats d’aquella època.

Molts d’ells eren d’importació d’Eivissa o de la Campania italiana (zona de Nàpols). Gràcies a aquesta ceràmica trobada la podem situar en el temps i fer un estudi del poblat i la seva època i història.

Informació: Museu d’Arqueologia de Verdú – Tel. 973 347 007 , turisme@verdu.cat, www.verdu.cat
 
imatge poblat ibèric
El Tossal del Moro s’ubica al terme municipal de Castellserà, a la vessant sud de la serra d’Almenara, en una de les seves últimes alçades dominant la plana. És un jaciment amb dos moments cronològics ben diferenciats, una fase ibèrica testimoniada pel material ceràmic, amb una cronologia aproximada entre els segles V i II a. de  C. (ceràmica àtica estampillada i campanianes) i una fase visigoda posterior, datada de manera aproximada pel seu moment final per una sivella, amb una cronologia de meitat de segle VII -inicis de segle VIII.

La fase visigoda, amb les seves subfases, aprofita part de les estructures de l’assentament ibèric anterior, mentre que d’altres són construïdes de nou, com és el cas de la muralla que tanca el jaciment per la seva part superior. Dins aquesta fase visigoda volem destacar el que fins al moment és “la gran casa”, una edificació de sis habitacions connectades per un passadís interior en la qual  es documenten una gran sala tripartida i tres magatzems o espais de producció. Deixant de banda la seva extensió cal posar esment també en la seva entrada, ja que es realitza en colze des del carrer, un mur amb orientació oest-est en condiciona l’accés.
 
imatge poblat ibèric