Tradicions Populars
La tradició oral ha estat l’únic mitjà de transmissió dels sabers ja que fins fa unes desenes d’anys la lectura i l’escriptura havien estat eines emprades per una minoria d’habitants de les contrades urgellenques.
La llengua fou el gran instrument que mantingué i perpetuà allò que el poble sabia amb una gran fidelitat i puresa davant la presència del castellà oficial i erudit. La gent, majoritàriament , no sabia llegir ni escriure i es comunicava en català. La comarca és rica en costums, cançons, dites i celebracions. Autors com Valeri Serra Boldú de Castellserà o Joan Puig van fer estudis sobre el folklore i les tradicions a la comarca.
Al primer període, les mancances en l’àmbit d’institucions són encara importants. Només hi havia l’ensenyament primari i el secundari. Només es podia estudiar a Tàrrega i els privilegiats marxaven a estudiar a fora. Per tant, els hisendats, eclesiàstics i alguns membres de professions lliberals eren els únics que es podien dedicar al món de la cultura ja que els altres havien de treballar per poder menjar cada dia. A Tàrrega neix el compositor Ramon Carnicer, que vers el segle XIX destaca per les seves obres musicals. Comencen les col·laboracions a les revistes, els grups de teatre amateurs, les bandes musicals i les corals. En arquitectura destaquen les façanes modernistes que féu construir l’any 1910 el senyor Enric de Càrcer per arquitectes vinguts de fora.
En el camp de la música trobem corals vinculades als cors Clavé com La Lira Tarraguenca,1885, L’Amistat Bellpuigcense,1889 o l’Armonia Verdunense, 1896, que més tard passen a ser orfeons.
Fou important també la revista Lo Pla d’Urgell dirigida per Valeri Serra l’any 1912. Fou un gran catalanista i conservador en el pla polític, la tradició i el folklore.
Foren importants també els Jocs Florals celebrats a Agramunt el 1912 per iniciativa dels torronaires i el concurs literari celebrat a Bellpuig l’any 1922 en commemoració del 500 aniversari de Ramon Folch de Cardona- Anglesola i de Requesens.
Els anys 30 ens porten els primers cinemes a Tàrrega, Agramunt, Bellpuig i Anglesola. També apareixen a Tàrrega les revistes més ambicioses, Crònica Targarina i Vida Nova. A Bellpuig, Lo Pregoner.
Més tard amb la Guerra Civil desapareixen els òrgans conservadors i continuen només els republicans Crònica targarina i l’Avenç. La postguerra portà un moviment lent de represa amb l’afegit de la castellanització. Nueva Tàrrega i El Heraldo de Urgel a Tàrrega o Sió a Agramunt.
L’any 1954 funcionà l’emissora de Ràdio Tàrrega. L’any 1963 se celebren els Jocs Florals a Bellpuig. En la nova cançó catalana destaca a Tàrrega Xavier Ribalta en solitari i Francesc Pascual amb el grup lleidatà Can-64. Entre els autors literaris destaquen Domènec de Bellmunt, Gregori Satorres, Manuel de Pedrolo i Guillem Viladot. En llengua castellana destaca Alfons Costafreda.
La llengua fou el gran instrument que mantingué i perpetuà allò que el poble sabia amb una gran fidelitat i puresa davant la presència del castellà oficial i erudit. La gent, majoritàriament , no sabia llegir ni escriure i es comunicava en català. La comarca és rica en costums, cançons, dites i celebracions. Autors com Valeri Serra Boldú de Castellserà o Joan Puig van fer estudis sobre el folklore i les tradicions a la comarca.
Al primer període, les mancances en l’àmbit d’institucions són encara importants. Només hi havia l’ensenyament primari i el secundari. Només es podia estudiar a Tàrrega i els privilegiats marxaven a estudiar a fora. Per tant, els hisendats, eclesiàstics i alguns membres de professions lliberals eren els únics que es podien dedicar al món de la cultura ja que els altres havien de treballar per poder menjar cada dia. A Tàrrega neix el compositor Ramon Carnicer, que vers el segle XIX destaca per les seves obres musicals. Comencen les col·laboracions a les revistes, els grups de teatre amateurs, les bandes musicals i les corals. En arquitectura destaquen les façanes modernistes que féu construir l’any 1910 el senyor Enric de Càrcer per arquitectes vinguts de fora.
En el camp de la música trobem corals vinculades als cors Clavé com La Lira Tarraguenca,1885, L’Amistat Bellpuigcense,1889 o l’Armonia Verdunense, 1896, que més tard passen a ser orfeons.
Fou important també la revista Lo Pla d’Urgell dirigida per Valeri Serra l’any 1912. Fou un gran catalanista i conservador en el pla polític, la tradició i el folklore.
Foren importants també els Jocs Florals celebrats a Agramunt el 1912 per iniciativa dels torronaires i el concurs literari celebrat a Bellpuig l’any 1922 en commemoració del 500 aniversari de Ramon Folch de Cardona- Anglesola i de Requesens.
Els anys 30 ens porten els primers cinemes a Tàrrega, Agramunt, Bellpuig i Anglesola. També apareixen a Tàrrega les revistes més ambicioses, Crònica Targarina i Vida Nova. A Bellpuig, Lo Pregoner.
Més tard amb la Guerra Civil desapareixen els òrgans conservadors i continuen només els republicans Crònica targarina i l’Avenç. La postguerra portà un moviment lent de represa amb l’afegit de la castellanització. Nueva Tàrrega i El Heraldo de Urgel a Tàrrega o Sió a Agramunt.
L’any 1954 funcionà l’emissora de Ràdio Tàrrega. L’any 1963 se celebren els Jocs Florals a Bellpuig. En la nova cançó catalana destaca a Tàrrega Xavier Ribalta en solitari i Francesc Pascual amb el grup lleidatà Can-64. Entre els autors literaris destaquen Domènec de Bellmunt, Gregori Satorres, Manuel de Pedrolo i Guillem Viladot. En llengua castellana destaca Alfons Costafreda.