Població
Han estat moltes les civilitzacions i les comunitat que s’han establert en aquesta comarca i sens dubte totes hi han deixat la seva empremta. Des del neolític, els ibers, els romans, els àrabs, passant pels jueus, els Trastàmara o els reis des de la Corona d’Aragó tots ens han deixat el seu granet de sorra en forma d’art, cultura o història per tal que coneguem la seva manera de viure, pensar i treballar. Cap al segle XIV ja existia població en aquestes terres encara que hi va haver una pesta de la qual la població se’n ressentí.
Cap al 1497 ja s’inicià la recuperació. A partir del segle XVI ja comença la recuperació demogràfica. Fins al segle XVIII no començà l’expansió econòmica i demogràfica. A la vall del riu Corb hi ha un creixement força important , a la ribera del riu Sió fou més irregular. A partir de l’any 1845 la població global va sofrir una lleugera disminució respecte d’anys anteriors. La majoria dels pobles petits i mitjans havien perdut habitants, pèrdua que no és suficientment compensada pel creixement de les localitats més importants, Tàrrega, Bellpuig i Agramunt.
L’any 1857 hi ha el primer cens efectuat amb la tècnica moderna; 31.578 habitants a la comarca. En els darrers quaranta anys els moviments migratoris de la comarca s’han mogut en tres direccions: migracions interiors, emigració a les comarques més desenvolupades de Catalunya i immigració de la resta d’Espanya. Ha afavorit aquest procés migratori interior la mecanització de les feines agrícoles i el fet de poder conrear les terres sense la necessitat de viure al poble. La progressiva poca rendibilitat que ofereixen el món agrari i les motivacions per estudiar fan que la gent dels petits pobles o les masies vagin als nuclis de població més grans. Les emigracions a les comarques catalanes sobretot a Barcelona o a Tarragona es van produir perquè les famílies buscaven una millora laboral.
La immigració a Catalunya es produí entre els anys 40 i 50. Famílies procedents d’Andalusia o Extremadura venien a la zona catalana per millorar el seu futur. Actualment el moviment migratori el constitueixen els immigrants provinents principalment dels països de l’est, del nord d’Àfrica i de l’Amèrica llatina.
El creixement de les localitats va relacionat amb l’augment de la indústria i els serveis. A excepció d’Agramunt, Bellpuig i Tàrrega la majoria dels nuclis habitats de l’Urgell són poblacions rurals que no arriben als 2.000 habitants i guarden una estreta relació entre el despoblament i la pèrdua de vitalitat. A les zones de regadiu es troben les poblacions, que a simple vista es mantenen en progrés.
Són pobles on encara es poden observar cases noves i edificis vells en reformes, instal·lacions esportives, alguna urbanització, zones verdes, botigues petites o tallers i encara està molt relacionada amb l’agricultura i la ramaderia. Per exemple Anglesola, la Fuliola, Castellserà o Tornabous. A nivell global la població activa de la comarca és molt equilibrada entre els diferents sectors. Hi predomina l’agricultura i la ramaderia i a les poblacions més grans com Tàrrega, Agramunt i Bellpuig, la indústria i els serveis.
Cap al 1497 ja s’inicià la recuperació. A partir del segle XVI ja comença la recuperació demogràfica. Fins al segle XVIII no començà l’expansió econòmica i demogràfica. A la vall del riu Corb hi ha un creixement força important , a la ribera del riu Sió fou més irregular. A partir de l’any 1845 la població global va sofrir una lleugera disminució respecte d’anys anteriors. La majoria dels pobles petits i mitjans havien perdut habitants, pèrdua que no és suficientment compensada pel creixement de les localitats més importants, Tàrrega, Bellpuig i Agramunt.
L’any 1857 hi ha el primer cens efectuat amb la tècnica moderna; 31.578 habitants a la comarca. En els darrers quaranta anys els moviments migratoris de la comarca s’han mogut en tres direccions: migracions interiors, emigració a les comarques més desenvolupades de Catalunya i immigració de la resta d’Espanya. Ha afavorit aquest procés migratori interior la mecanització de les feines agrícoles i el fet de poder conrear les terres sense la necessitat de viure al poble. La progressiva poca rendibilitat que ofereixen el món agrari i les motivacions per estudiar fan que la gent dels petits pobles o les masies vagin als nuclis de població més grans. Les emigracions a les comarques catalanes sobretot a Barcelona o a Tarragona es van produir perquè les famílies buscaven una millora laboral.
La immigració a Catalunya es produí entre els anys 40 i 50. Famílies procedents d’Andalusia o Extremadura venien a la zona catalana per millorar el seu futur. Actualment el moviment migratori el constitueixen els immigrants provinents principalment dels països de l’est, del nord d’Àfrica i de l’Amèrica llatina.
El creixement de les localitats va relacionat amb l’augment de la indústria i els serveis. A excepció d’Agramunt, Bellpuig i Tàrrega la majoria dels nuclis habitats de l’Urgell són poblacions rurals que no arriben als 2.000 habitants i guarden una estreta relació entre el despoblament i la pèrdua de vitalitat. A les zones de regadiu es troben les poblacions, que a simple vista es mantenen en progrés.
Són pobles on encara es poden observar cases noves i edificis vells en reformes, instal·lacions esportives, alguna urbanització, zones verdes, botigues petites o tallers i encara està molt relacionada amb l’agricultura i la ramaderia. Per exemple Anglesola, la Fuliola, Castellserà o Tornabous. A nivell global la població activa de la comarca és molt equilibrada entre els diferents sectors. Hi predomina l’agricultura i la ramaderia i a les poblacions més grans com Tàrrega, Agramunt i Bellpuig, la indústria i els serveis.