Exceptuant alguna clapa de bosc de roure valencià o de pinassa a les muntanyes del sud-est, quasi la totalitat de la comarca, en estat natural, seria coberta per bosc de carrasca. Són alzines de raça ibèrica i nord-africana amb sotabosc. Però aquest bosc ha estat destruït per l’home i només en queden garrigues, brolles mediterrànies i camps de conreus.

En el paisatge humanitzat dels secans, al costat de les brolles i dels erms estèpics adquireixen importància els matollars grisencs de siscall i de botja, indicadors d’una forta intensitat de la pastura per ovins i les comunitats vegetals indicadores dels terrenys salins i guixencs. Gràcies al canal d’Urgell que rega les zones de regadiu hi predominen els conreus d’arbres fruiters com les pomeres, les pereres, els cirerers, les pruneres o els presseguers i els conreus de blat, alfals o gira-sol.

També hi ha petits horts i hivernacles que es dediquen a la producció familiar o industrial d’hortalisses com els enciams, els tomàquets o les pastanagues. A la zona de secà hi predominen altres conreus com l’olivera, la vinya o l’ametller.