Almenara Alta
Habitants: 9
Està situat a la serra que duu el mateix nom, d’Almenara, que separa la plana d’Urgell de la ribera del Sió.
Està agregat a Agramunt.
Almenara Alta és un petit poble que consta d’una única plaça de forma rectangular oberta per la seva base. El topònim d’Almenara prové de l’àrab al-menara, lloc on posen el llum o torre de guaita.
El castell, allunyat del poble actual, ja s’esmenta l’any 1061. D’aquest castell només en queda la torre cilíndrica de més de 14 metres d’alçada. L’església data de l’any 1693. En aquells temps hom podia trobar-hi una gran porta que tancava la població. Abans, però, ja hi havia hagut assentaments prehistòrics dels quals no en queda res més que la necròpolis.
Es tracta de la torre mestra del castell. Té forma cilíndrica i data dels segles XI-XII .
Feia les funcions de defensa i vigilància, la mateixa que feien les torres defensives cristianes de la zona de muntanya lleidatana. Té els seus paral•lels en les torres de Verdú i Guimerà per vigilar les incursions sarraïnes.
Es pot deixar el cotxe vora el cartell indicador, situat poc abans d’arribar al coll de la serra i per un camí es puja (5 minuts) al peu de la torre. Unes escales permeten l’escalada fins a dalt de tot del Pilar, des d’on es divisa un magnífic paisatge.
Aquesta torre té una alçada de 14 metres. És un punt de referència geogràfic de la comarca i des d’on es domina una magnífica panoràmica de la plana de l’Urgell, fins i tot, en un dia ben clar es pot observar la catedral de la Seu Vella de Lleida.
Prop de la torre hi ha les ruïnes de l’ermita romànica de Sant Vicenç.
L’any 1949 fou declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.
Aquesta necròpolis data de l’edat del bronze final i es va començar a construir entre el 800 i el 650 a. de C. És una de les poques necropòlis que resta d’aquesta època a Catalunya. Hi ha vuit túmuls formats bàsicament per un anell exterior i petites lloses horitzontals i l’interior amb lloses planes i concèntriques.