El Talladell
Habitants: 251
A tramuntana limita amb els termes de Tàrrega, la Figuerosa, Aranyó (la Segarra) i Granyanella. Està situat a 390 m d’altitud i es troba a la dreta del riu d’Ondara.
L’antic municipi fou annexat a Tàrrega l’any 1969.
La majoria de les seves terres són conreables i es dediquen als cereals, ametllers, olivera i vinya.
El nucli històric es formà entorn del castell del Talladell i el carrer de l’església. El poble té carrers amb pujades i baixades i escales que ens recorden el seu passat medieval.
El Talladell és Entitat Municipal Descentralitzada des de l’any 2009.
La majoria de les seves terres són conreables i es dediquen als cereals, ametllers, olivera i vinya.
El nucli històric es formà entorn del castell del Talladell i el carrer de l’església. El poble té carrers amb pujades i baixades i escales que ens recorden el seu passat medieval.
El Talladell és Entitat Municipal Descentralitzada des de l’any 2009.
HISTÒRIAProp del poble s’hi han trobat nombrosos materials ibèrics i una antiga necròpolis romana establerta a la zona.
L’any 1067 Ramon Berenguer I de Barcelona cedí el lloc al cavaller Guifré de Vilamur. Entre l’any 1096 i 1131 Guerau Alemany jurà fidelitat a Ramon Berenguer III per diversos castells, entre els quals hi havia el del Talladell.
El cognom dels Talladell fou força important en l’època medieval: Bernat de Talladell fou repoblador de Lleida, a Lleida visqué un canonge anomenat Pere del Talladell, el monestir de Poblet fou regit per l’abat Pere del Talladell, etc.
Al segle XIV el poble era de la comanda hospitalera de Granyena i passà a la jurisdicció d’Híxar, família que enllaçà matrimonialment amb la pubilla del comtat de Guimerà.
L’any 1067 Ramon Berenguer I de Barcelona cedí el lloc al cavaller Guifré de Vilamur. Entre l’any 1096 i 1131 Guerau Alemany jurà fidelitat a Ramon Berenguer III per diversos castells, entre els quals hi havia el del Talladell.
El cognom dels Talladell fou força important en l’època medieval: Bernat de Talladell fou repoblador de Lleida, a Lleida visqué un canonge anomenat Pere del Talladell, el monestir de Poblet fou regit per l’abat Pere del Talladell, etc.
Al segle XIV el poble era de la comanda hospitalera de Granyena i passà a la jurisdicció d’Híxar, família que enllaçà matrimonialment amb la pubilla del comtat de Guimerà.
El carrer de Dalt està situat a 390 m d’altitud i el carrer Major a 360 m. El poble es formà al voltant del castell i el carrer de l’Església.
El Talladell té carrers que fan pendent i per això se suposa que fou un poble emmurallat o clos. Hi ha cases que encara conserven llindes adornades, grans cellers amb voltes i sobris empedrats com cal Segura, cal Blasi o cal Biosca.
L’edifici és d’estil barroc neoclàssic i data del segle XVII. És de planta de creu llatina amb dues capelles laterals. El campanar és de planta quadrada amb dos cossos d’alçada.
La façana principal i el campanar són de pedra tallada i presenten una gran simplicitat en les seves formes ja que no hi ha massa elements decoratius.
L’edifici actual es construí vers el 1875 seguint les línies romàniques i gòtiques de l’antic monestir cistercenc del Pedregal, anomenat l’abadia cistercenca de Santa Maria del Pedregal.
Fou restaurada pel Consell Comarcal de l’Urgell amb pedres de l’antic monestir. Aquest era una filial del cenobi de Vallbona de les Monges. Fou fundat l’any 1190 per la família dels Anglesola. Les donacions foren durant el segle XIII i fins i tot es construí un alberg annex al monestir que acollia els pelegrins i caminants que passaven.
L’any 1604 l’abat del Cister ordenà la fusió de les cases del Pedregal i va deixar de tenir vida monacal. Sota el camí de Tàrrega al Talladell, encara hi ha restes de murs de l’antic monestir. A l’interior de l’ermita hi ha guardada la imatge romànica de la Mare de Déu de la Llet.
Entitat Municipal Descentralitzada del Talladell
C. St. Pere, 5 - 25360 El Talladell
Tel. 973 314 348
emd@talladell.cat,
http://www.talladell.cat