Vallbona de les Monges
Habitants: 153
Extensió: 44,97 km2
Està situat a 481 m d’altitud al peu de la serra del Tallat, a la vall del Maldanell, afluent del riu Corb. També comprèn el tossal del Xifré, el tossal de Sant Miquel, el del Bosquet, el de Mirabó i el de les Forques.
El terme municipal de Vallbona de les Monges limita amb el de Sant Martí de Riucorb, Nalec, Ciutadilla, els Omells de na Gaia, Maldà i comarcalment amb la Conca de Barberà.
Vallbona de les Monges és una població on l’economia bàsica és l’agricultura de secà, amb vinyes, oliveres, ametllers i alguns cereals. De la promoció d’aquests productes se n’encarreguen les cooperatives i els establiments que hi ha a la població. Els productes més venuts són el vi i l’oli d’oliva. Els vins de la vila estan emparats per la DO Costers del Segre.
Vallbona de les Monges és cap de municipi que comprèn el poble agregat de Montblanquet i l’Entitat Municipal Descentralitzada de Rocallaura.
El poble està integrat a la ruta de la tríada de monestirs que juntament amb el de Santes Creus, a l’Alt Camp i el de Poblet, a la Conca de Barberà, componen l’anomenada La Ruta del Cister. La població s’ha convertit en pocs anys en un reclam turístic, on el monestir de Santa Maria és el principal atractiu. És el cenobi cistercenc femení més important de Catalunya que ha mantingut vida monàstica durant més de 800 anys i que ha marcat el naixement i l’evolució històrica del poble..
Vallbona de les Monges és cap de municipi que comprèn el poble agregat de Montblanquet i l’Entitat Municipal Descentralitzada de Rocallaura.
El poble està integrat a la ruta de la tríada de monestirs que juntament amb el de Santes Creus, a l’Alt Camp i el de Poblet, a la Conca de Barberà, componen l’anomenada La Ruta del Cister. La població s’ha convertit en pocs anys en un reclam turístic, on el monestir de Santa Maria és el principal atractiu. És el cenobi cistercenc femení més important de Catalunya que ha mantingut vida monàstica durant més de 800 anys i que ha marcat el naixement i l’evolució històrica del poble..
HISTÒRIALa història del monestir comença l’any 1153 quan l’ermità Ramon de Vallbona hi aplega una comunitat mixta d’ermitans. L’any 1176 havent marxat els homes al Montsant, unes monges vingudes de Tulebras, Navarra, s’uniren a la comunitat i s’integraren a l’Orde del Cister.
L’Orde del Cister estava sota la Regla de Sant Benet, que rebutjava tot allò que era superflu. Va néixer al segle XI com una renovació monàstica que anava en contra de la riquesa i apostava per l’oració, el treball, el recolliment i l’acolliment de peregrins. Amb la figura de Bernat de Claravall aquesta orde s’estengué per tot Europa i arribà als monestirs de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges. La primera abadessa fou Oria Ramírez.
El monestir estava regit per una abadessa i tenia una trentena de monges i es podia comparar als monestirs masculins de Poblet a la Conca de Barberà i Santes Creus a l’Alt Camp. Van viure en solitud fins al segle XVI. L’any 1563 amb el Concili de Trento es disposà que els monestirs no podien estar en llocs isolats. El terme o municipi de Vallbona es va originar vers l’any 1573 quan les monges van demanar als habitants de Montesquiu que anessin a viure al voltant del monestir. Van acceptar i així es creà Vallbona de les Monges.
Montesquiu estava situat entre dues valls a uns 600 m al sud-est de Vallbona. Hi havia les restes del castell situades a 629 m d’altitud, entre les partides de Comeseuques i Roca-Grossa. Les restes del castell i l’església foren desmuntades a mitjan segle XIX per fer la parròquia. El poble va pertànyer a la vegueria de Montblanc i va desaparèixer a mitjan segle XVI en traslladar-se al voltant del Monestir de Vallbona de les Monges. Avui només queden unes pedres del poble.
L’Orde del Cister estava sota la Regla de Sant Benet, que rebutjava tot allò que era superflu. Va néixer al segle XI com una renovació monàstica que anava en contra de la riquesa i apostava per l’oració, el treball, el recolliment i l’acolliment de peregrins. Amb la figura de Bernat de Claravall aquesta orde s’estengué per tot Europa i arribà als monestirs de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges. La primera abadessa fou Oria Ramírez.
El monestir estava regit per una abadessa i tenia una trentena de monges i es podia comparar als monestirs masculins de Poblet a la Conca de Barberà i Santes Creus a l’Alt Camp. Van viure en solitud fins al segle XVI. L’any 1563 amb el Concili de Trento es disposà que els monestirs no podien estar en llocs isolats. El terme o municipi de Vallbona es va originar vers l’any 1573 quan les monges van demanar als habitants de Montesquiu que anessin a viure al voltant del monestir. Van acceptar i així es creà Vallbona de les Monges.
Montesquiu estava situat entre dues valls a uns 600 m al sud-est de Vallbona. Hi havia les restes del castell situades a 629 m d’altitud, entre les partides de Comeseuques i Roca-Grossa. Les restes del castell i l’església foren desmuntades a mitjan segle XIX per fer la parròquia. El poble va pertànyer a la vegueria de Montblanc i va desaparèixer a mitjan segle XVI en traslladar-se al voltant del Monestir de Vallbona de les Monges. Avui només queden unes pedres del poble.
La història del monestir comença l’any 1153 quan l’ermità Ramon de Vallbona hi aplegà una comunitat mixta d’ermitans. L’any 1176 havent marxat els homes al Montsant, unes monges vingudes de Tulebras (Navarra) s’uniren a la comunitat i s’integraren a l’Orde del Cister.
L’Orde del Cister estava sota la Regla de Sant Benet, que rebutjava tot allò que era superflu. Va néixer al segle XI com una renovació monàstica que anava en contra de la riquesa, apostava per l’oració, el treball, el recolliment i l’acolliment de peregrins. Amb la figura de Bernat de Claravall aquesta orde s’estengué per tot Europa i arribà als monestirs de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges.
La primera abadessa fou Oria Ramírez. El monestir estava regit per una abadessa i tenia una trentena de monges cosa que el feia comparable als monestirs masculins de Poblet a la Conca de Barberà i Santes Creus a l’Alt Camp.
El prestigi del monestir fou molt important durant l’edat mitjana per l’amplitud de les seves propietats, pels monestirs filials que va fundar i per la categoria social de les monges que hi ingressaven, moltes d’elles procedents de la noblesa.
La vida monacal al llarg dels seus 800 anys d’existència mai no s’ha interromput, excepte en època de guerra.
L’església del monestir és de transició del romànic al gòtic. Destaquen els dos cimboris; un és el cimbori llanterna i l’altre el del campanar. A cada costat del presbiteri hi ha un sarcòfag. Un és la tomba de Violant d’Hongria, segona muller del rei Jaume I el Conqueridor i l’altre el de la seva filla , la princesa Sança d´Aragó.
El claustre, iniciat al s.XII, mostra els diferents estils arquitectònics a cada una de les ales.
La sala capitular del segle XIV és lloc de reunió de la comunitat. La presideix la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia, que és de terracota policromada.
A l’inici de la nau major hi ha la bella imatge de la Mare de Déu del Cor, de pedra policromada i obra de Guillem Seguer, que data del segle XIV.
La capella de la Mare de Déu del Claustre on es conserva la imatge de Santa Maria, que data del segle XII i fou restaurada al segle XIV.
La plaça era el lloc destinat al cementiri de les monges i més tard s’enterraren sota el claustre. A la paret de l’església hi ha adossats diferents sarcòfags.
L’any 1931 el monestir fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
INFORMACIÓ I HORARIS:
Recomanem fer reserva prèvia, de 10h a 19h, als telèfons 973 33 02 66 / 639 75 94 42 o bé roser@sitacturisme.cat
Tel.: 973 330 266
www.monestirvallbona.cat
vallbona@monestirvallbona.cat
Ruta que et transporta a la Guerra Civil espanyola. La ruta és de 26'63 km i recorre les diferents construccions militars bastides per l'exèrcit republicà en plena guerra, concretament l'estiu del 1938. Es poden visitar trinxeres,nius de fusellers i observatoris d'artilleria, repartits pels termes de Vallbona de les Monges, Rocallaura i Montblanquet.
La Ruta del Cister es va crear amb el propòsit de potenciar el turisme de les comarques d’interior. Cada una de les tres comarques que abraça la ruta -l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell- compta en el seu territori amb un monestir: Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges, respectivament, tres joies arquitectòniques, històriques i culturals. Es tracta de les tres abadies fonamentals del Cister a Catalunya.
A part d’aquests grans monestirs s’anaren fundant diverses filials. Dins la comarca de l’Urgell hi ha el monestir del Pedregal (Tàrrega), el de la Bovera i el de Vallsanta (Guimerà).
La construcció de la major part d’aquests edificis coincideix amb el final del romànic i els primers inicis del gòtic. Els seus cenobis es caracteritzen per l’austeritat de les seves formes i de la seva ornamentació. A través dels monestirs cistercencs s’impulsaren l’agricultura, la cultura i l’arquitectura. A més d’aquests tres monestirs, trobareu en aquestes comarques infinitat d’itineraris pels 65 pobles que les formen, amb una oferta cultural, turística i gastronòmica de gran categoria. Conèixer aquests municipis és retornar a les tradicions, a la vida rural i a la gran personalitat que, arrelada a la seva història ha fet d’aquesta terra un símbol de futur.
Més informació a la web: www.larutadelcister.info (consulteu l’entrada conjunta als tres monestirs).
Col·lecció de més de 20.000 peces amb objectes relacionats amb el món del cinema. Hi ha una sala que homenatja al Sr. Queraltó, amb mostres de ràdios i objectes de so que traslladava d’un poble a un altre. També hi ha llibres, cartells, reculls de premsa…
Horari: dimarts, dimecres, divendres, dissabte i diumenge, de 10 a 14 h. Dilluns i dijous tancat.
Visites concertades a l’Oficina de Turisme de Vallbona de les Monges:
Tel: 973 982 500
turisme@vallbonadelemonges.cat
L’edifici data del segle XVIII i és d’estil neoclàssic. Fou construïda per Josep Valls Galí. Els carreus de pedra eren del poble abandonat de Montesquiu. És una planta de creu llatina amb tres naus dividides per grans pilars. L’any 1936, durant la Guerra Civil espanyola, van saquejar l’edifici i en van malmetre algunes imatges. L’any 1984 van restaurar-lo.
Ubicada a l’entrada del poble hi trobem la creu de terme d’estil barroc que data del segle XVII.
És interessant el molí situat al carrer Major que conserva l’estructura de suport de pedra que servia per premsar la vinya. Antigament aquest element estava a l’interior de les dependències monàstiques, però amb la reforma del Concili de Trento va formar part de la decoració del poble.
La font té una alçada de 6,50 m i 2,80 m de diàmetre. Fou construïda per Ramon Jover i Josep Jover al segle XIX i és d’estil neoclàssic. L’aigua que brolla ve directament de la mina. Té vuit raigs i nodreix l’abeurador i el rentador del poble.
Visites concertades a l’Oficina de Turisme de Vallbona de les Monges
Tel: 973 982 500
turisme@vallbonadelemonges.cat
Visites concertades a l’Oficina de Turisme de Vallbona de les Monges.
Horari: Diumenges a les 12.30 h. Prèvia reserva.
Tel: 973 982 500
turisme@vallbonadelesmonges.cat
Recollien les aigües de la font de la plaça per omplir les dues gran piques . L’espai restaurat acull el Centre d’Informació per al Memorial Democràtic de la Guerra Civil. De fet , a la zona hi ha diversos búnquers, refugis i trinxeres.
Ajuntament de Vallbona de les Monges
C. Prat de la Riba, 3- 25268 Vallbona de les Monges
Tel. 973 330 260
turisme@vallbonadelesmonges.cat
www.vallbonadelesmonges.cat
Oficina de Turisme de Vallbona de les Monges
C. Prat de la Riba, 6- 25268 Vallbona de les Monges
Tel. 973 982 500
turisme@vallbonadelemonges.cat
www.viuvallbona.cat