Puigverd d'Agramunt
Habitants: 261
El terme municipal de Puigverd és a la part nord de la comarca de l’Urgell i limita amb la comarca de la Noguera. El poble s’enfila en un tossal a la ribera del riu Sió, a 336 m d’altitud. El terme s’allarga de nord a sud dividit per la serra d’Almenara.
El poble s’enfila en un tossal a la ribera del riu Sió, a 336 m d’altitud. La configuració dels carrers i la constant presència de muralles ens indiquen la importància que va tenir antigament.
La bonica vista que hi ha des del poble, reforçada pels edificis de l’església i el castell crida l’atenció i convida a fer-hi una visita. Fou un poble castral, regit pel castell.
La població es formà amb una planta arrodonida. Actualment els carrers rodegen el castell, l’església i la plaça amb lleugers pendents i traçats en ziga-zaga per salvar el desnivell fins al riu.
El poble ha anat creixent al voltant del nucli primitiu. La major part de la població es dedica a l’agricultura, amb conreus de secà i regadiu – regats pel canal d’Urgell – i a la ramaderia porcina i ovina. Al sector forestal hi ha alzines i roures.
La bonica vista que hi ha des del poble, reforçada pels edificis de l’església i el castell crida l’atenció i convida a fer-hi una visita. Fou un poble castral, regit pel castell.
La població es formà amb una planta arrodonida. Actualment els carrers rodegen el castell, l’església i la plaça amb lleugers pendents i traçats en ziga-zaga per salvar el desnivell fins al riu.
El poble ha anat creixent al voltant del nucli primitiu. La major part de la població es dedica a l’agricultura, amb conreus de secà i regadiu – regats pel canal d’Urgell – i a la ramaderia porcina i ovina. Al sector forestal hi ha alzines i roures.
HISTÒRIAEl nom del poble ve de Puig i l’adjectiu Verd i edificat dalt d’un turó.
En el terme de Puigverd d’Agramunt s’hi han trobat 3 paviments de mosaics policromats corresponents a una antiga vila romana del segle IV. S’anomenen mosaics romans del Reguer. Era una vila amb bones terres de conreu, la proximitat del riu Sió i la seva situació dins el camí romà per anar a Guissona, va propiciar que els romans s’hi assentessin durant un temps. Devia ser una població gran i rica gràcies als mosaics i als elements trobats.
Les primeres notícies corresponen a la conquesta del terme per Ermengol IV d’Urgell, el qual va cedir el poble a un noble del llinatge dels Puigverd (probablement originari de Puigverd d’Occitània). D’aquest llinatge destaquen molts dels seus membres: Guillem de Puigverd, Pere de Puigverd (abat de Santes Creus), Pere de Puigverd (bisbe d’Urgell) o Berenguer de Puigverd.
El 1314 el llinatge dels Puigverd va perdre el domini i passà als comtes d’Urgell fins al 1413, any en què es desféu el comtat.
El 1468 la baronia de Puigverd era de Pere de Queralt-Perellós, del llinatge dels futurs marquesos de Santa Coloma.
En el terme de Puigverd d’Agramunt s’hi han trobat 3 paviments de mosaics policromats corresponents a una antiga vila romana del segle IV. S’anomenen mosaics romans del Reguer. Era una vila amb bones terres de conreu, la proximitat del riu Sió i la seva situació dins el camí romà per anar a Guissona, va propiciar que els romans s’hi assentessin durant un temps. Devia ser una població gran i rica gràcies als mosaics i als elements trobats.
Les primeres notícies corresponen a la conquesta del terme per Ermengol IV d’Urgell, el qual va cedir el poble a un noble del llinatge dels Puigverd (probablement originari de Puigverd d’Occitània). D’aquest llinatge destaquen molts dels seus membres: Guillem de Puigverd, Pere de Puigverd (abat de Santes Creus), Pere de Puigverd (bisbe d’Urgell) o Berenguer de Puigverd.
El 1314 el llinatge dels Puigverd va perdre el domini i passà als comtes d’Urgell fins al 1413, any en què es desféu el comtat.
El 1468 la baronia de Puigverd era de Pere de Queralt-Perellós, del llinatge dels futurs marquesos de Santa Coloma.
Al terme de Puigverd d’Agramunt, prop de Castellnou d’Ossó es van trobar l’any 1961, arran d’uns treballs agrícoles, les restes d’uns mosaics policromats, pedres i tenalles del segle IV. Encara que el 1928 ja s’havien trobat en el mateix terreny restes d’ossos i tombes romanes.
El mosaic és una tècnica decorativa amb petites peces, anomenades tesel·les, que omplen un espai, sigui de paviment o mural, formant dibuixos i formes. Els mosaics de Puigverd d’Agramunt juntament amb els d’Empúries, a Girona, són els mosaics pavimentats més importants de Catalunya.
Com que la població tenia bones terres de conreu, el riu Sió i el fet de ser a prop de la l’antiga Iesso, Guissona, a la via romana , va determinar l’estada d’aquesta vil·la romana que es dedicava especialment a l’explotació agrícola.
Es van trobar tres mosaics policromats situats en tres habitacions diferents. Estaven decorats amb motius geomètrics, florals i animals. Hi havia referències d’un circ, un gladiador i un amfiteatre romà. Els colors predominants eren blanc, negre, vermell, blau i groc.
El mosaic és una tècnica decorativa amb petites peces, anomenades tesel·les, que omplen un espai, sigui de paviment o mural, formant dibuixos i formes. Els mosaics de Puigverd d’Agramunt juntament amb els d’Empúries, a Girona, són els mosaics pavimentats més importants de Catalunya.
Com que la població tenia bones terres de conreu, el riu Sió i el fet de ser a prop de la l’antiga Iesso, Guissona, a la via romana , va determinar l’estada d’aquesta vil·la romana que es dedicava especialment a l’explotació agrícola.
Es van trobar tres mosaics policromats situats en tres habitacions diferents. Estaven decorats amb motius geomètrics, florals i animals. Hi havia referències d’un circ, un gladiador i un amfiteatre romà. Els colors predominants eren blanc, negre, vermell, blau i groc.
Situat a la part alta del poble, al costat de l’església, fou testimoni dels diversos senyors que van tenir el domini del poble. Ja estava documentat l’any 1061, gràcies al testament de Pere Miró de Pons, senyor de Puigverd. Després de la seva mort, va rebre l’herència Bernat Pere.
L’any 1949 fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).
La configuració dels carrers i la constant presència de muralles ens indiquen la importància que va tenir en èpoques passades. La muralla del poble està feta de pedra. Es conserva tota perquè hi ha cases al damunt. L’any 2003 es va reconstruir tota l’estructura de la muralla.
Es tracta d’un edifici neoclàssic de grans dimensions, construït als voltants del segle XVIII sobre una antiga església romànica. El primitiu edifici data del 1080 i està inclòs en el testament d’Adelaida, esposa de Ponç i Dalmau que parla de la construcció de l’església prop del castell.
A la façana principal hi ha una portada d’inspiració neoclàssica de gran senzillesa, amb dos pilars laterals encapçalats per l’escut del bisbe. Al seu damunt una rosassa dona llum a l’interior de l’església. La silueta de la façana té una capritxosa forma de línies ondulades. Sobresurt el campanar que és de planta quadrada , té un finestral a cada banda i està coronat per una petita cúpula.
L’ermita és d’estil romànic primitiu i està situada en el carrer del mateix nom. L’interior és d’una sola nau. S’hi venera la Mare de Déu del Roser, encara que antigament es venerava Sant Miquel. La seva construcció es fixa vers els segles XI-XII.
La imatge de pedra té forma rectangular i és de petites dimensions. La porta és adovellada i un campanar d’espadanya amb una sola campana corona la façana.
Les peixeres de Puigverd d'Agramunt s'emplenen quan plou molt. Prop del riu Sió hi ha el Molí del Senyor o Molí del Siscà, declarat Bé Cultral d'Interès Local.
Instal·lacions de pedra ubicades prop de punts d'aigua aprofitant els rius, recs o fonts en les quals les dones rentaven la roba de la família. Espais col·lectius que tenien una funció social ja que, més enllà del seu ús pràctic, eren àmbits de reunió, dinàmics i socialitzadors per al món femení.
Ajuntament de Puigverd d’Agramunt
C. Cendra, 9 – 25318 Puigverd d’Agramunt
Tel. 973 391 068
ajuntament@puigverdagramunt.ddl.net
www.puigverdagramunt.cat