Castellnou d'Ossó
Habitants: 27
El poble està situat a la dreta del riu Sió, a 372 m d’altitud, i és agregat a Ossó de Sió.
Castellnou d’Ossó està situat a 372 m d’altitud a la dreta del riu Sió. La seva economia és bàsicament l’agricultura, amb conreus de secà i de regadiu regats pel riu Sió; i ramaderia porcina.
HISTÒRIAEl poble s’edificà a la segona meitat del segle XI. Estava tancat per dos portals i sorprèn la gran distància que hi ha entre l’església i la resta del poble.Els romans van deixar-hi la seva empremta amb la fortificació d’època romana que més tard s’utilitzà en època medieval construint una torre sobre la base romana. Cal recordar que prop del poble, a Puigverd d’Agramunt es trobaren també restes d’una antiga vila romana. Així es creu que a la ribera del Sió hi hagué una important comunitat romana.
El poble ha tingut diferents noms: Castell Lliuró, Castellnou de Montfalcó, Castellnou d’Agramunt, Castellnou de Sió fins que finalment s’anomena Castellnou d’Ossó.Vers el 1070 i després de la conquesta del terme pel comte d’Urgell Ermengol IV es bastí l’església romànica de Sant Pere. El castell s’edificà al costat de la torre medieval de base romana Castell Lliuró. Lluís Santmartí, senyor del castell, el reformà l’any 1408 i a la fi de les senyories, l’any 1831, pertanyia al marquès de Dosaigües, que també era senyor del castell de Montfalcó d’Ossó.
El poble ha tingut diferents noms: Castell Lliuró, Castellnou de Montfalcó, Castellnou d’Agramunt, Castellnou de Sió fins que finalment s’anomena Castellnou d’Ossó.Vers el 1070 i després de la conquesta del terme pel comte d’Urgell Ermengol IV es bastí l’església romànica de Sant Pere. El castell s’edificà al costat de la torre medieval de base romana Castell Lliuró. Lluís Santmartí, senyor del castell, el reformà l’any 1408 i a la fi de les senyories, l’any 1831, pertanyia al marquès de Dosaigües, que també era senyor del castell de Montfalcó d’Ossó.
La primitiva església romànica data del segle XI. És un edifici d’una sola nau amb un absis semicircular. La nau és coberta amb volta de canó. La façana és coronada amb un campanar d’espadanya. Al llarg de la nau hi ha diversos contraforts. A l’interior de l’església hi ha un sarcòfag d’estil romànic del segle XII.
Està compost per quatre peces. Tot i que no es veu massa bé s’aprecia la imatge d’un personatge que porta una creu a la mà dreta i un ram de flors a la mà esquerra. També hi ha altres personatges esculpits que semblen plorar la mort del personatge principal. Es creu que al costat del cementiri hi ha alguna estela discoïdal de pedra.
Aquest edifici romànic del segle XIII era un antic molí hidràulic fariner. Té una estructura quadrada i té dos pisos. Havia servit també d’habitatge. Té dues portes d’accés, una de les quals permetia l’entrada a la casa. Sembla que també hi havia unes golfes.
Data del segle II a. de C. i és d’estil romà. Al damunt d’un petit turó hi ha aquesta estructura en forma circular de 24 m de diàmetre i una porta al nord. Es conserva part de la torre del castell. Al centre d’aquesta hi ha la torre medieval que fou construïda més tard, quan el terme fou conquerit pel comte Ermengol IV d’Urgell l’any 1070.
La torre romana també s’anomenava Castell Lliuró. Era un punt de fortificació defensiva per vigilar les antigues rutes de la vall del Sió. És una construcció romana que manté bona part de la seva fisonomia i monumentalitat, amb unes característiques úniques a Catalunya i a Espanya. L’any 1949 fou declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.
Pl. Major,1 – 25263 Ossó de Sió
Tel. 973 390 790
ajuntament@ossosio.ddl.net,
http://ossosio.ddl.net