Boldú
Habitants: 258
Aquesta població està situada a 266 m i assentada a la zona plana de la comarca de l’Urgell, al sud de la Serra d’Almenara, gairebé fusionada a la Fuliola.
El poble de Boldú pertany al municipi de la Fuliola, el qual queda pràcticament fusionat seguint l’eix de la carretera. Antigament formava part del municipi de Tornabous, però l’any 1949 per raons de proximitat fou agregat a la Fuliola.
A l’entrada del poble hi trobem la creu de terme, situada al bell mig d’una plaça des d’on es veu l’antiga església d’origen romànic, s.XI.
La vila està plena de racons molt ben arreglats que donen una agradable sensació al visitant. Antigament, pertanyia al domini senyorial del monestir de Poblet.
La seva activitat és agrícola i ramadera.
A l’entrada del poble hi trobem la creu de terme, situada al bell mig d’una plaça des d’on es veu l’antiga església d’origen romànic, s.XI.
La vila està plena de racons molt ben arreglats que donen una agradable sensació al visitant. Antigament, pertanyia al domini senyorial del monestir de Poblet.
La seva activitat és agrícola i ramadera.
HISTÒRIAEl nom del poble es relaciona amb el nom germànic Bisulurum, altres el relacionen amb l’arrel dels celtes dunum, que vol dir turó, el significat hauria evolucionat a fortificació elevada i castell.
Ermengol IV, amb un document del 1080, atorgà a Ponç Dalmau el lloc de Boldú. Hi ha documentats una sèrie de drets sobre el poble de Ramon de Montcada, el monestir de Santes Creus, el de Vallbona de les Monges, o Pere de Boldú, però la senyoria passà dels Dalmau a Arnau Cortit d’Agramunt i aquest la vengué a Berenguer d’Almenara.
Ermengol IV, amb un document del 1080, atorgà a Ponç Dalmau el lloc de Boldú. Hi ha documentats una sèrie de drets sobre el poble de Ramon de Montcada, el monestir de Santes Creus, el de Vallbona de les Monges, o Pere de Boldú, però la senyoria passà dels Dalmau a Arnau Cortit d’Agramunt i aquest la vengué a Berenguer d’Almenara.
Edifici que data del segle XI , d’estil romànic , tot i que hi ha modificacions d’estil barroc fetes als segles XVIII i XIX.
De la primitiva església en queda només la situació i la forma. És un edifici d’una sola nau amb dues capelles laterals.
L’estructura exterior és irregular amb la porta d’entrada en el lateral esquerre. El campanar s’eleva a la seva banda dreta i data de l’any 1842.
Darrere l’església hi ha un rellotge de sol de l’any 1803.
Cases pairals que daten dels segles XVIII i XIX.
Situada a l’entrada del poble, al bell mig de la plaça Major hi trobem la creu de terme que data del segle XVII.
Ajuntament de La Fuliola
Pl. de l’Ajuntament, s/n – 25332 La Fuliola
Tel. 973 570 013
ajuntament@fuliola.cat,
www.fuliola.cat