Els carrers de Maldà són l’expressió de l’evolució del poble on la història brolla per tots els racons. El 1833, en un episodi de la guerra, un escamot de carlins va calar foc al castell; només restaren dempeus les parets mestres, avui en fase de reconstrucció.

Hi ha restes de la sala de les arcades gòtiques, són interessants els senyals de picapedrer als carreus dels murs. A l’extrem oposat del turó s’hi aixecà l’església parroquial.

El carrer Major uneix les dues edificacions resseguint la carena. La inscripció de clau del portal, “Andreu Felip va començar l’obra del Castell de Guillem de Cardona en l’any del Senyor MCCXII”, ens parla de la construcció del nou castell, ampliat els segles XIV i XV i reformat el XVIII (1722).

Darrerament el poble ha crescut a les vores de la carretera de Vallbona de les Monges.

Tipus: Castell
Període: Segle XIII-XV
Estil: Gòtic
BCIN Bé Cultural d’Interès Nacional – L’any 1949

El castell medieval forma part de la història de Catalunya des de l’any 1040. L’emplaçament inicial era on hi ha l’antic portal d’entrada de la vila, que difereix del lloc on s’aixeca actualment el castell.

L’any 1082, el castell va ser cedit pels comptes de Barcelona a la casa dels Cardona, la qual va mantenir el senyoriu del castell, Maldà i Maldanell, fins a l’any 1450, més de quatre segles, fins que per vendes i enllaços matrimonials, passà a diferents famílies de la noblesa catalana. Hereu directe d’aquesta família fou Rafael Amat i de Cortada, baró de Maldà, que nasqué a Barcelona el 1746, i l’ autor de les curioses cròniques costumistes titulades Calaix de Sastre. El 1868 el títol va passar per herència a Josep de Càrcer i d’Amat, i per aquesta línia foren barons la família Villalonga.

L’any 1212, el mestre d’ obres Andreu Felip comença la construcció del nou castell per manament de Guillem de Cardona, segons consta en la dovella central del portal d’entrada al castell. Ja en el s. XIII l’antiga torre queda obsoleta ja que era merament defensiva, es fan obres i es construeix una torre més residencial, amb estances confortables adaptades a les necessitats del senyor. Al llarg dels anys ha sofert nombroses modificacions i ampliacions, fins que l’any 1682 es va convertir en palau. Són interessants les parets exteriors amb la porta principal, la sala de les arcades i el portal de la torre interior. S’aprecien també els fonaments de les dependències de la planta baixa. Alguns dels murs del castell fan un gruix d’ 1,95 m, fabricats amb blocs de pedra, i les parets de pedra massissa fan entre 6 i 10 m.

El nou castell estarà compost per una torre rectangular a la qual se li adossa una altra torre pentagonal. Aquesta característica constructiva no és comuna a la Catalunya medieval. En conjunt, és una construcció rectangular centrada per un gran pati d’armes que dona accés a dues cambres, una de rectangular i una altra de pentagonal, amb espitlleres, situades a la part de migdia, que són probablement la part més antiga. La gran sala amb arcs ogivals diafragmàtics, rehabilitada com a sala d’actes, és del segle XV.

Es conserva un interessant inventari fet l’any 1431 de tots els objectes i materials dipositats al castell, juntament amb una descripció de les estances que el formaven. Parla de les botigues de gra i estables a la planta baixa; els cups i el celler, el subsol amb detalls de les botes, portadores, i altres estris per a l’elaboració i la conserva del vi. Pel que fa al pis superior, hi havia les cambres, sales, cuina i el rebost. La part superior de la torre era una terrassa.

Malauradament, durant la primera guerra Carlina, l’any 1833, va ser incendiat per un escamot carlí, tement que el castell pogués servir de fortalesa a les tropes liberals. L’enderrocaren fins no deixar-ne més que les parets mestres i alguna arcada gòtica.

L’ hereu del Sr. Alfonso de Villalonga Cabeza de Vaca és l’actual baró de Maldà, el qual ha cedit l’edifici a l’administració, i actualment el Consell Comarcal n’està duent les obres de restauració.


 

La primitiva església de Maldà fou construïda el s.XIII emplaçada al peu del poble. L’edifici és força sobri i senzill, construït amb pedres regulars i amb molt poques obertures.

Té una sola nau construïda amb grans carreus de pedra i amb volta de canó. La portada és un arc de mig punt sostingut per columnes.

Els capitells presenten una decoració vegetal molt estilitzada i d’una gran senzillesa. La portalada d’accés és formada per una porta dovellada d’arc de mig punt.
El campanar de cadireta completa la façana.

Les dimensions d’aquesta petita església són de 17 m de llarg i 8 m d’ample. Anteriorment a l’interior de l’església s’hi havia allotjat un retaule del segle XII, que actualment es troba al Museu Diocesà de Tarragona.

Santa Maria és una vigorosa edificació construïda a la part alta del poble , a finals del s.XVII per l’arquitecte Francesc Albareda. Conté elements barrocs i neoclàssics.

És de planta basilical de tres naus i absis poligonal. A l’absis hi ha adossada la capella dedicada al beat Sant Tomàs Capdevila.

Destaca especialment la portalada exterior d’arc de mig punt, emmarcada per quatre columnes llises de capitell corinti, coronat per un frontó corbat que reapareix a la cornisa.

L’esveltesa del campanar octogonal i la cúpula de ceràmica refermen la seva presència en el paisatge maldanenc.

És una ermita reconstruïda en un turó que convida a la contemplació d’un excel·lent panorama de petits boscos d’alzina i pi i de les valls dels rius Corb i Maldanell.

Prop d’aquí s’han trobat mostres de la cultura ibèrica – entre ells un dolmen- romana i medieval. Cada any per Sant Joan s’hi fan conferències i exposicions.

Espai obert al públic preparat perquè les famílies i amics puguin passar un dia en contacte amb la natura. Hi ha taules, zona per fer foc, fonts, parc infantil i aparcament.

Plaça empedrada amb bancs i una font. Inaugurada per commemorar la portada d’aigua a la vall del riu Corb, els pobles que componen la zona sud de la comarca de l’Urgell.