Nalec
Habitants: 93
Nalec està situat al curs mitjà del riu Corb, a 478 m d’altitud. El terme municipal limita amb Verdú, Vallbona de les Monges, Ciutadilla i Sant Martí de Riucorb.
El poble de Nalec està situat sobre un turó al marge esquerre del riu Corb.
La major part del seu relleu és accidentat amb pronunciats desnivells, els més forts es donen sobre el riu. És un poble amb una forma allargassada en direcció nord – sud.
Els cultius de Nalec són els propis de secà. Si a les faixes regades vora el riu les aigües propicien la vinya i les hortalisses, a l’altre cap del terme els conreus alternen amb boscos de pins i alzines que hi afavoreixen la pràctica de la caça, sobretot de conills, llebres i perdius.
La cooperativa de Nalec ajuda els pagesos i atén la producció i comercialització de l’oli. Nalec és un poble ple de racons acollidors, que compta també amb piscines públiques i una zona enjardinada.
La major part del seu relleu és accidentat amb pronunciats desnivells, els més forts es donen sobre el riu. És un poble amb una forma allargassada en direcció nord – sud.
Els cultius de Nalec són els propis de secà. Si a les faixes regades vora el riu les aigües propicien la vinya i les hortalisses, a l’altre cap del terme els conreus alternen amb boscos de pins i alzines que hi afavoreixen la pràctica de la caça, sobretot de conills, llebres i perdius.
La cooperativa de Nalec ajuda els pagesos i atén la producció i comercialització de l’oli. Nalec és un poble ple de racons acollidors, que compta també amb piscines públiques i una zona enjardinada.
HISTÒRIAHi ha documents antics dels segles XI i XII que l’anomenaven Analec o Anàleg i es creu que era d’origen àrabi volia dir les dependències o els llocs subordinats.També s’han trobats documents del segle XIV on s’escrivia Gualech.
Dins el terme de Nalec s’han localitzat restes de sílex i de ceràmica de l’edat del bronze i de l’època romana a la partida dels Recots. A la partida dels Vilars, al marge dret del riu es trobaren restes d’una possible vil·la romana que seguiria tota la vall del Corb, enllaçant les terres de la Barcino romana amb les de l’Ilerda, que estava inclosa dins la via romana.
També es creu que Nalec va estar sota domini àrab ja que hi ha molts elements que ho mostren, com per exemple les llindes d’algunes cases del poble i la possible construcció del pou que abasteix d’aigua la població.
Una torre de defensa va ser l’embrió del castell que va donar lloc a la consolidació d’una senyoria. El poble va néixer al voltant de l’església i d’un carrer que segueix la serra.
El castell de Nalec s’esmenta el 1082 quan va ser assignat al monestir de Sant Pere el Gros de Cervera, antic priorat filial de Ripoll. Posteriorment, al s.XII, per una permuta amb Ripoll, va passar al bisbat de Vic i hi va pertànyer fins que van desaparèixer les senyories.
Actualment hi ha poques restes del castell; els enderrocs van ser aprofitats en noves edificacions, però es poden veure els elements que devien formar part del seu basament.
Dins el terme de Nalec s’han localitzat restes de sílex i de ceràmica de l’edat del bronze i de l’època romana a la partida dels Recots. A la partida dels Vilars, al marge dret del riu es trobaren restes d’una possible vil·la romana que seguiria tota la vall del Corb, enllaçant les terres de la Barcino romana amb les de l’Ilerda, que estava inclosa dins la via romana.
També es creu que Nalec va estar sota domini àrab ja que hi ha molts elements que ho mostren, com per exemple les llindes d’algunes cases del poble i la possible construcció del pou que abasteix d’aigua la població.
Una torre de defensa va ser l’embrió del castell que va donar lloc a la consolidació d’una senyoria. El poble va néixer al voltant de l’església i d’un carrer que segueix la serra.
El castell de Nalec s’esmenta el 1082 quan va ser assignat al monestir de Sant Pere el Gros de Cervera, antic priorat filial de Ripoll. Posteriorment, al s.XII, per una permuta amb Ripoll, va passar al bisbat de Vic i hi va pertànyer fins que van desaparèixer les senyories.
Actualment hi ha poques restes del castell; els enderrocs van ser aprofitats en noves edificacions, però es poden veure els elements que devien formar part del seu basament.
Passejant pels carrers de Nalec hi trobem petites places i racons plens d’encant, com per exemple, el típic racó del forn, on antigament s’hi feia el pa, la plaça de l’Església o la font de la Ginesta.
Una bonica creu de terme dona entrada al poble.
Coronant el turó, l’església de Sant Jaume, de finals del segle XVIII, presideix una plaça espaiosa i tranquil·la.
L’autor fou Ramon Bonet, començà a construir-la l’any 1792.
L’edifici és de planta rectangular amb una nau central i sis capelles laterals, tres a cada banda. La portalada i la façana són de pedra tallada i emmarquen l’entrada al temple amb una decoració en baix relleu de línies fines, corbes gracioses i suaus, que completen les traces més enèrgiques dels seus elements arquitectònics. És una mostra més de la significació del barroc en aquestes contrades.
Ubicada davant la casa de la vila i darrere d’una paret de l’església parroquial de Sant Jaume.
Està construïda amb restes de pedra d’un antic molí d’oli.
Encara s’hi pot apreciar la pica de decantació, que està cap avall i al damunt una curra i tres pilastres adaptades.
Fou construïda l’any 1967 gràcies a l’esforç de l’Associació dels Amics de Nalec.
Està emplaçada en la part alta del poble des d’on es divisa una magnífica panoràmica de tota la vall del Corb.
És una zona tranquil·la i enjardinada que a l’estiu es transforma en un lloc de trobada dels vilatans i els estiuejants.
En aquest espai hi ha les piscines municipals, una plaça anomenada la Bassota i la pista esportiva.
En aquest espai s’hi realitzen diferents activitats ludicoesportives, com per exemple la Festa Major d’estiu.
Entre els límits de Nalec i Ciutadilla, en el curs del riu Corb s’hi troba el salt d’aigua anomenat la Peixera.
L’aigua cau per una paret de 4 metres d’alçada i 40 m d’amplada. Aquest salt d’aigua es transforma en un gran brollador depenent de les èpoques i la intensitat de l’aigua del riu Corb.
L’any 1375 el cenobi del Monestir de Vallbona de les Monges concedeix a Nalec el favor de construir una peixera per passar l’aigua als molins i regar els blats, salvant el dret del bisbe de Vic. La Peixera s’utilitzava per regar les terres del poble, abastir-lo d’aigua i donar energia als molins que estaven situats al llarg del riu Corb. Aquest comptava amb 7 afluents i 26 molins.
Com que aquest salt d’aigua estava prop de Ciutadilla, Rocafort de Vallbona i altres poblacions havia estat motiu de nombrosos conflictes i baralles.
Als afores de Nalec hi ha les trinxeres que són estructures militars fetes amb blocs de pedra, ubicades en punts amb visibilitat estratègica, des d'on es divisaven grans extensions i es controlaven els passos naturals durant la Guerra Civil espanyola.
Ajuntament de Nalec
Pl. de l’Església,1 25341 Nalec
Tel. 973 303 129
ajuntament@nalec.cat
www.nalec.cat