Fou construït a partir del castell, del qual només en queden algunes restes dels murs i la forma volumètrica de la part alta del poble. Les pedres es van utilitzar per a la construcció de cases, parets i eres.
Fou una vila emmurallada, amb portes d’accés cap a Montblanquet, Senán i Vallbona de les Monges. Part de les muralles resten visibles envoltant el poble. Els carrers van baixant des del castell, seguint els desnivells en forma concèntrica.

Aquests carrers són travessats per altres molt costeruts que pugen i baixen. Les cases, en origen medievals, foren refetes en moments de prosperitat del poble, principalment al segle XVIII i finals del segle XIX. Gairebé totes són de pedra ja que aquest material es troba en abundància en tot el terme) i segueixen els tradicionals sistemes constructius. Es pot observar cases amb llindes gravades amb nom i dates, llindes de fusta i arquets de suport, portals adovellats.
També es pot observar molts contraforts que ajuden a reforçar els murs en els desnivells. El poble reviu l’aspecte medieval ja que hi ha molts carrerons sense sortida, i portals i escales que comuniquen uns carrers amb els altres.

Situat al centre de la població és l’edifici més destacat del poble, es va construir al s.XVIII. Anteriorment hi havia hagut una altra església gòtica, però gràcies a l’important auge demogràfic durant el segle XVIII van decidir construir un edifici més gran.
La façana és de gran austeritat feta amb carreus de pedra ben tallats i disposats, segons els cànons de l’arquitectura neoclassicista. Té 29 m de llargada.
A l’interior hi ha unes belles imatges barroques de la Mare de Déu de l’Assumpta, de St. Josep, de St. Miquel, de Sta. Llúcia, de St. Esteve, de St. Francesc Xavier i la d’un sant franciscà.
Són escultures policromades que daten dels segles XVII i XVIII.

L’edifici està situat a la pista forestal entre Vallbona de les Monges i els Omells de na Gaia, a 1,5 km. La seva construcció d’estil gòtic data dels segles XIII i XIV. La funció original fou de granja agrícola, dependent del Monestir de Vallbona de les Monges. S’hi cultivaven cereals i vinyes, i també hi havia animals.

Aquestes cases daten dels segles XVII i XVIII, però en origen són medievals i conserven algunes arcades gòtiques, el molí d’oli i les quadres.

Les esteles discoïdals són monuments funeraris de pedra en forma de disc esculpit sobre un peduncle que es posaven a la capçalera de la tomba, encarades cap a sol ixent.
Se’n conserven una dotzena, totes procedents del cementiri de la primitiva església, que estava situada dins el recinte del castell, en la part alta del poble. Daten de finals del segle XII i principis del segle XIII. Són tallades en pedra sorrenca del país, de coloracions groguenques i grisoses.
Les més ben conservades tenen alçades de fins a 74 cm, i els discs tenen un diàmetre que oscil·la d’uns 30 a 50 cm, amb uns gruixos de 16-17 cm. Els discs presenten baixos relleus en forma de creus aixamplades per l’extrem o amb el dibuix del segell de Salomó (estel de sis puntes). Segurament indicarien els enterraments dels primers habitants del castell, que foren monjos-guerrers templers o hospitalers.

És una construcció del segle XX i forma part de l’arquitectura popular. La utilizava el pagès per guardar-se de les inclemències del temps quan era al tros.
Està construïda amb pedres sense materials d’unió. És de planta rectangular i amb una sola nau que servia d’habitacle i també de protecció per als animals. Totes les cabanes del terme tenen el sostre de volta recoberta amb terra. N’hi ha que es troben en terreny pla, amb forma de nau. Altres es troben en terrenys inclinats, amb la cabana al mig del camp i envoltada dels conreus i parcialment entaforada dins la terra.

Finalment n’hi ha moltes que es troben en els marges, vora el tros conreat. A l’interior de les cabanes hi ha la menjadora, per a l’animal (el ruc o la mula), situada al fons o en un costat. També es poden trobar dos petits forats en la paret, un més alt, on hi anava el menjar del pagès, i l’altre més baix, on s’hi posava el vi i el sellonet. Algunes arriben a tenir forn, o un racó que servia de foc a terra, amb sortida de fums. I fins i tot alguna té pou a l’interior. De cabanes amb volta de canó se’n poden trobar una vintena en el terme dels Omells, acompanyades d’altres cabanes de pedra seca, recobertes amb teules, encara que la majoria mig caigudes, i molts marges treballats amb la pedra seca i que han anat aguantant les inclemències del temps, de la vegetació i l’abandó, i de les persones.