Anglesola
Habitants: 1.365
El municipi d’Anglesola està situat al centre de la comarca de l’Urgell, a 335 m d’altitud. El travessen l’ A2, autovia de Barcelona a Lleida, al límit meridional del terme, i a la zona oriental, hi transcorre la carretera comarcal C-53 de Tàrrega a Balaguer.
Vila agrícola que es troba a la zona més plana de la comarca. El canal d’Urgell travessa el seu terme i determina una zona de regadiu on es cultiva panís, alfals, hortalisses i arbres fruiters. Els cultius a la zona de secà són el blat, l’ordi, les oliveres i els ametllers. Complementen l’activitat agrícola un important nombre de granges de bestiar i algunes petites indústries.
Pel que fa al seu patrimoni històric s’han conservat un gran nombre d’edificis nobles que juntament amb els porxos del carrer Major, l’església de Sant Pau de Narbona, les restes del Castell dels Anglesola i l’incipient Espai del Carro fan del poble un interessant lloc per visitar.
També hem de tenir en compte el terme d’Anglesola amb indrets força espectaculars on es poden fer excursions de poca dificultat i al mateix temps gaudir d’ un entorn plàcid i molt agradable, que segons les estacions de l’any impressiona al visitant per la seva diversitat de colors.
Pel que fa al seu patrimoni històric s’han conservat un gran nombre d’edificis nobles que juntament amb els porxos del carrer Major, l’església de Sant Pau de Narbona, les restes del Castell dels Anglesola i l’incipient Espai del Carro fan del poble un interessant lloc per visitar.
També hem de tenir en compte el terme d’Anglesola amb indrets força espectaculars on es poden fer excursions de poca dificultat i al mateix temps gaudir d’ un entorn plàcid i molt agradable, que segons les estacions de l’any impressiona al visitant per la seva diversitat de colors.
HISTÒRIALes primeres notícies d’Anglesola daten de l’any 1079. Angulariola, derivat del llatí eclesiola, església petita, era el nom amb què es coneixia el poble antigament. L’església d’Anglesola s’esmenta l’any 1097, quan Sança la donà a l’Església de Solsona. Els comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II consoliden les conquestes cristianes davant dels sarraïns de Lleida i donen a Berenguer Gombau i a la seva muller Sança el castell i tot el seu terme. Així s’origina la baronia d’Anglesola, que es mantingué fins al segle XIX.
La vila d’Anglesola és plena de tradicions i una d’elles és la institució dels Prohoms. Aquesta antiga institució va ser creada al voltant de 1264 sota l’advocació de la Mare de Déu del Roser. Era un tribunal popular que arbitrava en desavinences i qüestions de dret dels anglesolins. Formaven part del Comú i un d’ells era nomenat batlle. Actualment, sense les atribucions representatives, mantenen viva la tradició presidint les principals funcions religioses.
Antigament Anglesola comprenia els termes de Montargull, Sant Pere de Paganell i les Cases de Barbens.
L’antic lloc del Paganell donà nom a la partida actual, al sud del terme. Era possessió, almenys des del segle XIII, del monestir de Santa Cecília de Montserrat que hi establí el priorat benedictí de Sant Pere de Paganell. Al llarg del segle XVII desaparegué el poblat i l’església.
Montargull fou un castell i terme situat entre Anglesola i Tornabous, en una petita altura on hi havia hagut un poblat ibèric. Sembla que va desaparèixer a conseqüència de la pesta negra i es tornà a poblar al segle XVIII. Actualment el lloc és ocupat per l’antiga masia de Cal Mingot, que havia estat fortificada.
La vila d’Anglesola és plena de tradicions i una d’elles és la institució dels Prohoms. Aquesta antiga institució va ser creada al voltant de 1264 sota l’advocació de la Mare de Déu del Roser. Era un tribunal popular que arbitrava en desavinences i qüestions de dret dels anglesolins. Formaven part del Comú i un d’ells era nomenat batlle. Actualment, sense les atribucions representatives, mantenen viva la tradició presidint les principals funcions religioses.
Antigament Anglesola comprenia els termes de Montargull, Sant Pere de Paganell i les Cases de Barbens.
L’antic lloc del Paganell donà nom a la partida actual, al sud del terme. Era possessió, almenys des del segle XIII, del monestir de Santa Cecília de Montserrat que hi establí el priorat benedictí de Sant Pere de Paganell. Al llarg del segle XVII desaparegué el poblat i l’església.
Montargull fou un castell i terme situat entre Anglesola i Tornabous, en una petita altura on hi havia hagut un poblat ibèric. Sembla que va desaparèixer a conseqüència de la pesta negra i es tornà a poblar al segle XVIII. Actualment el lloc és ocupat per l’antiga masia de Cal Mingot, que havia estat fortificada.
A l’extrem de la plaça de Santa Anna, la creu de terme gòtica assenyala l’entrada a la zona antiga del poble. Data del segle XV, d’estil gòtic renaixentista. La seva base està formada per tres esglaons de pedra que ens condueixen a l’escut dels Anglesola.
L’any 1980 fou declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (Incoat-BCIN) integrat dins el conjunt artístic.
Al poble hi havia 3 creus de terme, però només se’n conserven dues.
Temple d’estil gòtic tardà. Va ser construïda a finals del segle XVI, al mateix lloc on hi havia hagut una església romànica, de la qual encara es conserven les imatges de pedra de Sant Pere i Sant Pau ubicades a la façana i de mida gairebé natural. Destaca la portalada dovellada del segle XIV. El temple és d’una sola nau amb arcades gòtiques i capelles laterals. A l’interior hi ha una imatge de St. Pau de Narbona del s. XIV en pedra policromada, que presideix l’altar Major.
És remarcable el retaule de Sta. Anna, que data del 1524, situat en una de les capelles. Fou restaurat el 1993.
Una altra de les capelles de l’església és dedicada a la Sta. Creu, construïda entre finals del s.XVII (1693) i començaments del s.XVIII (1722), seguint els cànons d’estil renaixentista. És de pedra picada, obra del mestre Pere Arbussó.
En el seu altar es pot veure un retaule d’estil xorigueresc, obra del mestre escultor de Sarreal, Isidre Espinalt, que el va acabar l’any 1722. Fou destruït durant la Guerra Civil i restaurat posteriorment per l’escultor lleidatà Gabriel Casanovas.
En la restauració es van utilitzar alguns elements salvats del retaule original, com les dues escultures dels dos sants col·locats als costats de la relíquia de la Santa Creu, anomenada també les Santes Virtuts.
Al segle XIV s’enriquí l’església amb un magnífic retaule de pedra dedicat a la Mare de Déu, que ara es troba en un museu de Boston als Estats Units.
L’any 2015 fou declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) dins el conjunt artístic.
Casa pairal d’estil gòtic tardà on s’exposa una extensa col·lecció d’eines, que permeten conèixer totes les tasques que es desenvolupaven al llarg del cicle anual de la pagesia, i reviure alhora la vida en una antiga casa pairal del poble.
Per poder-la visitar s’ha de concertar hora a l’Ajuntament, al tel. 973 308 006, ajuntament@anglesola.cat
Interessant col·lecció de carros i eines agrícoles antigues. Podreu contemplar els diferents tipus de carros que hi havia, la seva funció i el seu procés de construcció.
En el museu es recreen dos oficis antics, ja desapareguts i íntimament relacionats amb els vehicles i els animals que els menaven, el carreter i el baster.
S’intenta recrear un espai per reviure les experiències que van forjar el caràcter dels homes i dones d’Anglesola. L’Espai del Carro s’afegeix a la rica oferta cultural de la comarca i ofereix un passeig per la tradició i la història.
Per visitar-lo, cal trucar al telèfon de la Societat Sant Antoni Abat d’Anglesola
973 308 387, anglesola@trestombs.org, www.trestombs.org
Casa pairal d’estil gòtic renaixentista. Va ser construïda al segle XV i reformada al segle XVI. Fou propietat del marquès de Castellvell. La casa forma un angle al carrer Major assentant-se sobre porxos de diferent configuració, però tots de mig punt. La façana és de carreus regulars amb balcons. És de propietat privada.
Casa pairal d’estil gòtic del segle XV. Es va reformar en segles posteriors. L’edifici s’assenta sobre dos o tres arcades o porxos. Cal destacar que a l’interior del corral es conserven voltes de mig punt de construcció molt rústica, que podrien formar part d’una primitiva estructura del poble. Als baixos i cellers es conserven sitges i dipòsits de pedra per guardar oli o gra. És de propietat privada.
Casa pairal d’estil renaixentista. Reformada als anys 40 aprofitant elements de l’antiga construcció que tenia porxos. L’interior de la casa conserva quasi intacta l’estructura del casal dels segles XVII i XIX, on cal destacar una interessant balustrada de fusta a l’escala principal. Portes i finestres amb relleu a les llindes. És de propietat privada.
Descobreix el terme d'Anglesola amb les 3 rutes : La Ruta de la Plana, la Ruta de la Torta i Més Masies.
Ajuntament d’Anglesola
Pl. de l’Església, 7- 25320 Anglesola
Tel. 973 308 006
ajuntament@anglesola.cat,
www.anglesola.cat
Pl. de l’Església, 7- 25320 Anglesola
Tel. 973 308 006
ajuntament@anglesola.cat,
www.anglesola.cat