Guimerà
Habitants: 255
El poble de Guimerà, ubicat al sud de la comarca de l’Urgell (a 555 metres d’altitud), és un exemple de recinte medieval rural. Guimerà, situat estratègicament a mig camí del riu Corb, paral·lel geogràfic que divideix per la meitat Catalunya, es troba a la vegada al centre d’un terme municipal quasi circular, partit per la mateixa vall. Podem dir, doncs, amb propietat, que Guimerà, tant a “macro” com a “micro” escala, és al mig del mig. A aquesta posició geogràfica tan destacada, se li afegeix una extraordinària qualificació urbanística i arquitectònica que el converteix en un exemple magnífic del que hem anomenat la urbanització de coster.
És un dels pobles que ofereix més bellesa al visitant. El paisatge del seu terme deixa veure estrats de pedra i vegetació de pins, alzina i rebolls.
Els marges de pedra marquen els desnivells conreats dels turons i salven les terres de l’erosió de l’aigua de les pluges. Llevat de la llenca estreta d’horts regats pel Corb, els cultius són de secà: cereals, ametllers, oliveres i vinya.
És una vila medieval que té una fisonomia única; un laberint de carrers s’enfilen cap a l’església i el castell, creant un original joc de formes arquitectòniques que podrien fer pensar en racons de plena Edat Mitjana.
El poble fou declarat l’any 1975 Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) com una agrupació d’habitatges i edificis singulars.
Perdre’s pels carrers del poble, pujar fins a dalt de tot i contemplar la panoràmica de la vall des de la torre és una descoberta sorprenent. A més a més, Guimerà té bons productes de la terra per digerir aquesta rica història: entre ells tenim l’oli, el vi, la cansaladeria i la pastisseria.
D’aquesta última cal destacar-ne les orelletes, els cócs, els carquinyolis i el pa cuit al forn de llenya. Tots aquests productes contribuiran a fer gaudir d’una manera més interessant la visita a la població. No és estrany que moltes persones hagin escollit Guimerà com a segona residència.
Els marges de pedra marquen els desnivells conreats dels turons i salven les terres de l’erosió de l’aigua de les pluges. Llevat de la llenca estreta d’horts regats pel Corb, els cultius són de secà: cereals, ametllers, oliveres i vinya.
És una vila medieval que té una fisonomia única; un laberint de carrers s’enfilen cap a l’església i el castell, creant un original joc de formes arquitectòniques que podrien fer pensar en racons de plena Edat Mitjana.
El poble fou declarat l’any 1975 Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) com una agrupació d’habitatges i edificis singulars.
Perdre’s pels carrers del poble, pujar fins a dalt de tot i contemplar la panoràmica de la vall des de la torre és una descoberta sorprenent. A més a més, Guimerà té bons productes de la terra per digerir aquesta rica història: entre ells tenim l’oli, el vi, la cansaladeria i la pastisseria.
D’aquesta última cal destacar-ne les orelletes, els cócs, els carquinyolis i el pa cuit al forn de llenya. Tots aquests productes contribuiran a fer gaudir d’una manera més interessant la visita a la població. No és estrany que moltes persones hagin escollit Guimerà com a segona residència.
HISTÒRIALa vila de Guimerà té ascendents de població prehistòrica a partir del neolític, restes de l’època ibèrica i romana i possiblement continuació visigòtica. El nom de Guimerà s’ha atribuït a un topònim germànic, Wigmar.
El castell va ser una important fortalesa medieval, centre de tot el terme. Les primeres notícies que en tenim corresponen al s.XI; va pertànyer a la família Alemany de Cervelló (s.XII), als Castre (1343), als Pinós sota la denominació Castre – Pinós (1371) i als Ducs d’ Híxar (1663-183 ).
Els seus senyors s’anomenaven barons de Guimerà. Gaspar Galceran de Castre i d’Aragó va obtenir del rei Felip III el títol de comte de Guimerà el 1599. Des d’aleshores és comtat de Guimerà i vigent com a títol nobiliari.
El castell va ser una important fortalesa medieval, centre de tot el terme. Les primeres notícies que en tenim corresponen al s.XI; va pertànyer a la família Alemany de Cervelló (s.XII), als Castre (1343), als Pinós sota la denominació Castre – Pinós (1371) i als Ducs d’ Híxar (1663-183 ).
Els seus senyors s’anomenaven barons de Guimerà. Gaspar Galceran de Castre i d’Aragó va obtenir del rei Felip III el títol de comte de Guimerà el 1599. Des d’aleshores és comtat de Guimerà i vigent com a títol nobiliari.
Interessant pel seu conjunt. Deixar-s’hi perdre en una passejada sense presses pels carrers, portals i racons fa reviure temps llunyans. Les cases de pedra, amb els seus detalls i elements decoratius de portes, finestres i arcades són un entreteniment enriquidor. Els carrers són estrets i la llum que hi cau dibuixa les ombres amb forts contrastos.
És característic de Guimerà, la varietat d’arcs i de coberts que es troben en els carrers de la part vella, i també ho són el porxos prop de la plaça Major que en temps de pluja deixaven seguir les fires i mercats. Aquesta forma de construir emprant arcs coberts era motivada perquè el poble és construït damunt d’un fort desnivell de la serra, fet que determina que els carrers siguin esglaonats.
Els carrers més emblemàtics són el carrer Major, carrer de la Cendra, carrer de la Capella i carrer de les Costetes.
És característic de Guimerà, la varietat d’arcs i de coberts que es troben en els carrers de la part vella, i també ho són el porxos prop de la plaça Major que en temps de pluja deixaven seguir les fires i mercats. Aquesta forma de construir emprant arcs coberts era motivada perquè el poble és construït damunt d’un fort desnivell de la serra, fet que determina que els carrers siguin esglaonats.
Els carrers més emblemàtics són el carrer Major, carrer de la Cendra, carrer de la Capella i carrer de les Costetes.
Entre les restes del castell s’alça una torre cilíndrica, que domina la vall i marca des de lluny la presència del poble, s.X-XI.
Després de les obres de consolidació, ara es pot pujar fins a dalt de tot des d’on es divisa una meravellosa panoràmica de la contrada. L’any 1949 fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
Sobre una gran roca s’alça l’església que va ser construïda entre els s.XI i XII i iniciada en un moment de creixement de la vila pels senyors Guerau Alemany de Cervelló i la seva esposa, Geralda de Rocabertí.
Els seus escuts són encara a la portada, decorada amb elements gòtics i esculpits en els capitells d’accés. La planta és de creu llatina i el campanar de planta quadrada, el qual s’aixecà a finals del s.XIV – XV. Al seu interior, i concretament a l’altar Major, s’hi pot admirar un retaule d’alabastre de la Mare de Déu de l’Assumpció, d’estil gaudinià (1940), obra d’en Josep M. Jujol (deixeble de l’arquitecte Gaudí).
Procedent d’aquest temple, el Museu Episcopal de Vic conserva un retaule, obra de Ramon de Mur, datat de 1411-12, que marca la introducció del nou estil gòtic internacional a Catalunya. Durant l’any 1955 es va fer una intervenció per recuperar una part de la muralla de l’absis neogòtic i un punt d’observació.
Consulteu les visites guiades al Tel. de l’Ajuntament de Guimerà, 973 303 038
Pl. Major, s/n- Tel. 973 303 313 i 660 508 465 museu@guimera.info, www.guimera.info/museu
Antic edifici de l’ajuntament, conegut també amb el nom de “la cort del batlle”.
La planta baixa i la primera planta són espais dedicats als monestirs cistercencs de Vallbona, Vallsanta, la Bovera i el Pedregal.
La segona planta acull un auditori on s’hi realitzen exposicions temporals i s’hi projecten audiovisuals de Guimerà i el seu patrimoni històric. Obert dissabte de 10.30 a 13.30 h i diumenge, de 10.30 a 13.30 h. Altres dies, cal concertar visita.
Ctra. Tàrrega, 62- Tel. 93 441 13 29
info@mothermuseum.com, www.mothermuseum.com
El museu està dedicat a la maternitat, hi ha una mostra d’etnologia, art, història, numismàtica, filatèlia, cartells, objectes sentimentals…
Obert el dia de la mare, pel Mercat Medieval (agost) Visites concertades.
Si baixem pel carrer de la Capella, trobem aquest edifici que data del segle XV-XVI amb façana goticorenaixentista que correspon a l’antic hospital de la vila Cal Manseta. Cal destacar-ne les balconades i els finestrals de gran harmonia i bellesa arquitectònica.
Trobem aquesta capella al costat de Cal Manseta, coneguda també com l’església de sant Esteve. L’edifici és del s. XIV i era la capella annexa de l’hospital, reformada i ampliada el s.XVIII, i tornada a restaurar l’any 1983, moment en què s’hi van posar les reproduccions de dues taules gòtiques del famós pintor Ramon de Mur procedents de l’església parroquial.
Si anem baixant pels carrers irregulars, arribem fins a la plaça Major, on hi ha un conjunt de cases antigues amb un curiós carrer elevat en una banda de la plaça.
La muralla tanca el recinte de la que fou vila medieval.
Ubicada a cal Salla.
El terme de Guimerà està força vinculat a l’orde del Cister. Una de les mostres està situada en un dels indrets més estimats del poble i la contrada; estem parlant del Santuari de la Bovera, a 2 km de Guimerà.
És dalt d’un turó des d’on es divisa el paisatge de la comarca. Al costat de l’ermita actual, hi ha part d’un claustre romànic, del s.XII, del monestir femení cistercenc de la Bovera, filial del de Vallbona de les Monges, fundat vers l’any 1176.
Uns anys després les monges es traslladaren al peu del puig de la Bovera, prop del riu Corb, i enmig de la vall, on crearen el monestir de Vallsanta. En el santuari de la Bovera, hi havia un retaule gòtic de finals del s.XV que representava el pastor que trobà la Mare de Déu de la Bovera.
El retaule es conserva al Museu Diocesà de Vic. El lloc està condicionat com a lloc de trobada i d’estades de convivència, amb un espai amb unes llars de foc per a fer-hi brasa. A la façana exterior hi ha un rellotge de sol una inscripció; “Jo sense sol i tu sense fe, no tenim res a fer“.
Zona de pícnic i d’esbarjo. El poble de Guimerà segueix la tradició d’aplegar-se a la Bovera tots els Dilluns de Pasqua. Molts pobles de la contrada hi van en romeria en diferents dies de l’any. Per demanar les claus, cal trucar al Patronat de la Bovera, al tel. 659 038 523 (Sr. Antonio) – 649 686 568 (Sr. Xavier)
Al peu de la carretera, poc abans d’arribar a Guimerà, hi ha les ruïnes de l’església gòtica, amb grans finestrals, d’aquest monestir començat vers el 1235. Mantingué la vitalitat fins al s.XV i el 1589 les monges, ja poques, en van marxar.
Conjuntament amb el monestir del Pedregal (vora Tàrrega) i el de Vallbona de les Monges, el convent de Vallsanta formava la tríada de monestirs cistercencs de la comarca.
Ajuntament de Guimerà
Ctra. de Tàrrega, 26 . 25341 Guimerà
Tel. 973 303 038
ajuntament@guimera.cat,
www.guimera.cat
Consulteu les visites guiades al tel. de l’Ajuntament de Guimerà.