Habitants: 52

Ossó de Sió està situat a 391 m d’altitud en una elevació coronada per un ampli planell.
 
 

INTRODUCCIÓ

El terme municipal d’Ossó de Sió es troba a l’extrem nord-est de la comarca, en contacte amb la Segarra i la Noguera. Comprèn els municipis d’Ossó de Sió i els pobles agregats de Bellver d’Ossó, Castellnou d’Ossó i Montfalcó d’Ossó.

Limita a ponent amb el terme de Puigverd d’Agramunt, al sud amb Tàrrega, a llevant amb Pallargues i Florejacs, a la Segarra, i al nord amb Oliola, a la comarca de la Noguera.

Una bona part del seu terme és ocupada per la vall del Sió i la resta correspon a una zona elevada que fa partió entre les valls del Sió i el riu d’Ondara.

L’economia del municipi és bàsicament agrícola i ramadera. Hi predominen les terres de secà i el conreu de cereals. Tot i això, molts veïns treballen als pobles propers en el sector de la indústria i els serveis.Ossó de Sió és cap del municipi i té una població de 57 habitants.

Les característiques urbanístiques, els diversos monuments arquitectònics i el paisatge senzill i agradable us faran molt atraient la visita als pobles que configuren el municipi..

 
El nom del poble és d’origen preromà però també es creu que pot ser d’origen àrab, Al avridun que vol dir els abeuradors. També es relaciona amb el nom d’animal ós, ja que a l’escut n’hi ha un de color plata al cim d’una muntanya d’or.

El poble fou conquerit al segle XI pel comte Ermengol IV d’Urgell. L’any 1040 ja s’esmenta el castell d’Ossó, anomenat castellum de Urson. Després de la conquesta de l’any 1070, el terme fou donat a la jurisdicció senyorial del bisbe d’Urgell. L’any 1307 hi hagué una concòrdia entre Jaume II i el comte Ermengol d’Urgell al qual li concedia l’integra jurisdicció d’Ossó. Es creu que aquesta jurisdicció durà fins al segle XV.

El poble va créixer al voltant del castell que estava construït dalt d’un turó. El poble medieval es va formar en diferents fases.

LLOCS D'INTERÈS



L’any 1139 ja està documentada l’església d’Ossó de Sió.
No s’esmenta com a parròquia però se sap que era atesa per un canonge de Guissona, anomenat Colldejou que tenia el títol de beneficiat.

Probablement era dedicada a Santa Maria i cap al segle XIV es va canviar el culte a la Mare de Déu del Remei. És d’una sola nau d’estil romànic tardà amb un absis semicircular.
De l’església romànica només en queden la part nord de l’absis i els murs de la façana de ponent. La porta d’accés no és al centre sinó a la cantonada nord.
El campanar d’espadanya té dues campanes.


És d’estil gòtic i està situada a la plaça Major.

 

COM REBRE INFORMACIÓ:

Ajuntament d’Ossó de Sió
Pl. Major,1. 25263 – Ossó de Sió
Tel. 973 390 790
ajuntament@ossosio.ddl.net,
www.ossosio.ddl.net