Verdú
Habitants: 885
La vila de Verdú es troba a 434 m d’altitud a l’esquerra del riu Cercavins.
El terme està situat al Sud de Tàrrega i limita amb la comarca de la Segarra, a la qual està molt lligada malgrat la divisió territorial l’any 1936 i també amb Guimerà, Ciutadilla, Nalec, Rocafort de Vallbona, Sant Martí de Maldà, Preixana i Vilagrassa.
El riu Cercavins, procedent de Montornès de Segarra, s’ajunta amb el torrent de Vilagrasseta, procedent de Granyena de Segarra, després la resta d’aigües del terme vessen a la conca del riu Corb.
El terme arrodonit de Verdú limita amb la comarca de la Segarra, a la qual està lligat històricament malgrat la seva inclusió a l’Urgell el 1936. També limita amb altres poblacions de l’Urgell: Mas de Bondia, Tàrrega, Guimerà, Ciutadilla, Nalec, Rocafort de Vallbona, Sant Martí de Maldà, Preixana i Vilagrassa.
La població està presidida pel castell, que és l’edifici més notable i exercí una important funció defensiva per als seus habitants.
L’agricultura de secà és la base econòmica del municipi. La regressió de l’olivera ha donat pas als cereals i sobretot a la vinya. Les terres de conreu són: la vinya, els ametllers, el blat, l’ordi i algunes oliveres. També hi trobem alguns boscos de pins, alzines, garrics i matolls.
El poble és important per la seva producció de vi de gran qualitat. Vers el dia 12 d’octubre se celebra la Festa de la Verema i el Vi on es confirma la importància de la vinya i el vi a la població. El vi de Verdú és de gran qualitat i està dins la DO Costers del Segre.
Verdú és també molt conegut per la seva ceràmica, per la fama dels seus càntirs o sellons negres d’aigua fresca. La població fou declarada Zona d’Interès Artesanal de Catalunya per la Generalitat. Aquesta tradició ja ve de lluny. En els segles XIII i XIV ja hi havia dos forns de cantirers dins el clos de muralles. L’ocupació més tradicional dels obradors és la fabricació de “sillons”, càntirs amb el característic color negre que pren l’argila vermella quan es fumeja en el moment de la cocció. Gràcies a la seva porositat, els sillons conserven l’aigua fresca. A la població hi ha molts comerços i tallers de ceràmica dedicats a la fabricació i venda del càntir i altres productes. Aquesta tasca és tan important que a principis de juny se celebra una festa relacionada amb el món de la ceràmica, Festa del Silló i Fira de la Ceràmica. Cal destacar que en un poble tan petit hi ha una dotzena de comerços i tallers que es dediquen a la fabricació i a la venda de la ceràmica.
La població està presidida pel castell, que és l’edifici més notable i exercí una important funció defensiva per als seus habitants.
L’agricultura de secà és la base econòmica del municipi. La regressió de l’olivera ha donat pas als cereals i sobretot a la vinya. Les terres de conreu són: la vinya, els ametllers, el blat, l’ordi i algunes oliveres. També hi trobem alguns boscos de pins, alzines, garrics i matolls.
El poble és important per la seva producció de vi de gran qualitat. Vers el dia 12 d’octubre se celebra la Festa de la Verema i el Vi on es confirma la importància de la vinya i el vi a la població. El vi de Verdú és de gran qualitat i està dins la DO Costers del Segre.
Verdú és també molt conegut per la seva ceràmica, per la fama dels seus càntirs o sellons negres d’aigua fresca. La població fou declarada Zona d’Interès Artesanal de Catalunya per la Generalitat. Aquesta tradició ja ve de lluny. En els segles XIII i XIV ja hi havia dos forns de cantirers dins el clos de muralles. L’ocupació més tradicional dels obradors és la fabricació de “sillons”, càntirs amb el característic color negre que pren l’argila vermella quan es fumeja en el moment de la cocció. Gràcies a la seva porositat, els sillons conserven l’aigua fresca. A la població hi ha molts comerços i tallers de ceràmica dedicats a la fabricació i venda del càntir i altres productes. Aquesta tasca és tan important que a principis de juny se celebra una festa relacionada amb el món de la ceràmica, Festa del Silló i Fira de la Ceràmica. Cal destacar que en un poble tan petit hi ha una dotzena de comerços i tallers que es dediquen a la fabricació i a la venda de la ceràmica.
HISTÒRIAL’any 1081 ja s’esmenta el castell i el terme de Verdú. L’any 1164 Berenguer Arnau d’Anglesola dóna a la seva filla Berenguera, la vila , el castell, el terme els homes i les dones de Verdú. En quedar-se vídua, Berenguera atorgà als habitants del Vilar, situat al marge dret del riu Cercavins, la carta de població amb la condició que edifiquessin les seves cases al pla del castell i que estiguessin encerclades per muralles amb torres i fossars.
L’any 1203 Guillem IV, fill de Berenguera, vengué el castell i la vila de Verdú al monestir de Poblet. Sota el domini de Poblet és construí l’església romànica de Santa Maria i la població va créixer gràcies a la influència pobletana. La vila també comptava amb la protecció de Jaume I el Conqueridor . Obtingueren molts privilegis, Pere III l’any 1378, els concedí el dret per realitzar fires d’animals, cosa que els propicià molta riquesa i així esdevingué una de les viles més importants de l’època. El 1462 durant la guerra contra Joan I ,Verdú va quedar malmès i empobrit i la població ja s’havia estès per fora les muralles. Cal destacar que els sectors emmurallats de Verdú foren declarats Béns Culturals d’Interès Nacional l’any 1949.
L’any 1203 Guillem IV, fill de Berenguera, vengué el castell i la vila de Verdú al monestir de Poblet. Sota el domini de Poblet és construí l’església romànica de Santa Maria i la població va créixer gràcies a la influència pobletana. La vila també comptava amb la protecció de Jaume I el Conqueridor . Obtingueren molts privilegis, Pere III l’any 1378, els concedí el dret per realitzar fires d’animals, cosa que els propicià molta riquesa i així esdevingué una de les viles més importants de l’època. El 1462 durant la guerra contra Joan I ,Verdú va quedar malmès i empobrit i la població ja s’havia estès per fora les muralles. Cal destacar que els sectors emmurallats de Verdú foren declarats Béns Culturals d’Interès Nacional l’any 1949.
L’edifici pertany al segle XVIII i és d’estil barroc classicista. Es creu però, que l’any 1549 la casa ja complia les funcions municipals. És un edifici noble de pedra vista amb llindes i cantoneres de pedra tallada. La seva porta d’accés és definida per un arc i coronada per l’escut de la vila. Al soterrani hi ha havia una presó, actualment s’hi fan exposicions de pintura i ceràmica d’artistes locals.
El castell data del segle XII i XIV i fou dominat pel monestir de Poblet durant molts segles. Durant el període de l’abat Domènec Porta vers el 1512, s ’hi sobreposà una porta principal al vell mur. Dins el pati d’armes s’aixeca la Torre de l’Homenatge. És cilíndrica i té 25 metres d’alçada. L’interior guarda tota la grandesa primitiva sense retocs i són molt apreciables els grafits esculpits pels soldats o presoners. En una altra sala hi ha “l’olier” on hi ha grans piques de pedra per posar-hi l’oli. Sobre la bodega hi havia casals de la botiga o graner. En un forrellat encara s’hi pot veure gravat l’escut de Poblet , P.O. Al pati d’armes hi ha una escala descoberta d’estil gòtic. L’any 1949 fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
Visites al castell: es fan visites guiades al castell i al centre històric de la vila. Cal trucar a l’Oficina de Turisme de Verdú, tel. 973 347 216 turisme@verdu.cat , www.verdu.cat
L’edifici data del segle XIII i és d’estil gòtic renaixentista encara que ha sofert moltes transformacions al llarg dels anys. De l’època romànica resta la portalada que pertany a l’escola lleidatana. Damunt d’aquesta hi ha un rosetó d’estil gòtic. La porta lateral és d’estil renaixentista. L’església té una nau central coberta amb volta de canó, les naus laterals estan cobertes amb voltes de creueria. Als arcs de la nau central s’hi poden apreciar els escuts familiars dels Alemany.
A l’interior de l’església hi ha uns mosaics del segle XVII d’estil barroc amb la imatge de la verge i altres escenes pintades a mà sobre rajoles de ceràmica.
La talla del Sant Crist del s.XIII és molt venerat a la vila. També hi ha la imatge de Sant Flavià, patró de la vila que data del 1659. La talla de pedra de Santa Maria que data del 1435 i el retaule de la Puríssima del 1626.
Està voltada de grans cases edificades entre els segles XVII i XVIII, per exemple cal Gabarró o cal Salat. Donant el tomb a la plaça hi ha uns porxos amb bigues de fusta. Al centre de la plaça hi ha una font que fou construïda per celebrar la portada d’aigües a Verdú l’any 1899.
El fill més destacat de Verdú és Sant Pere Claver. Va néixer el 1580 a Verdú i morí el 1654 a Cartagena d’Índies. Jesuïta i missioner exercí el seu apostolat al port de Cartagena d’Índies, centre de comerç d’esclaus negres. Fou canonitzat a Lleó el 1888. És patró de Colòmbia, de les missions africanes i d’un gran nombre d’institucions religioses i socials. A Verdú es conserva la partida de baptisme, la pica on fou batejat i part de la casa on va néixer. Ara, solar convertit en capella i centre de peregrinacions espirituals.
Espai a l’aire lliure on s’hi celebren aplecs i festes. Hi ha bancs per seure, una font i un lloc per fer-hi carn a la brasa.
Situada al carrer de Sant Miquel és d’estil gòtic i data del segle XIV.
Construcció del segle III-II a. de C. De les excavacions que s’han fet fins ara, només s’han estudiat 5 cases grans. Però es creu que el poblat tenia 6-7 cases grans de forma trapezoïdal amb 4 estances i 10 cases més petites amb dues habitacions. Es creu que no eren més de 90 persones i que eren pobladors de classe mitjana alta.
Les cases eren fetes de pedra a la part base, que és la que ha aguantat tots aquests anys i una part feta de fang i aigua que era la que feia la paret. Aquesta part és la que ha caigut a sobre de la base de pedra i al seu interior s’hi han trobat moltes vaixelles, estris i plats d’aquella època. Molts d’ells eren d’importació d’Eivissa o de la Campània italiana (zona de Nàpols). Gràcies a aquesta ceràmica trobada la podem situar en el temps i fer un estudi del poblat i la seva època i història.
Més informació: Oficina de Turisme de Verdú, tel. 973 347 216
A Verdú s'hi troben diferents murals de ceràmica.
Oficina de turisme
Tel. 973 347 216
turisme@verdu.cat
www.verdu.cat
(antic edifici de l’Hospital de Verdú)- Tel. 973 347 216
Col·lecció arqueològica de Ramon Boleda i exposició dels treballs arqueològics del poblat ibèric dels Estinclells de Verdú. També hi ha restes d’altres poblats ibèrics com el Molí d’Espígol de Tornabous o restes romanes provinents de Guissona i el tossal Rodó. Horari al públic: cal trucar per concertar visita:
Oficina de turisme
Tel. 973 347 216
turisme@verdu.cat
www.verdu.cat
Tel. 973 34 70 05, 685 846 079
fundacio@tekhnikos.org, www.tekhnikos.org
Tekhnikós, fundació amb seu a Verdú constituïda el juny del 2002, desenvolupa mitjans tècnics, programes i serveis, amb l’objectiu doble d’ oferir propostes pròpies i d’acollir projectes aliens en l’àmbit del que avui en diem societat del coneixement.
Treballant línies d’activitat diferents, els programes INTERACCIÓ, PLANETARI, DOCUMENTS i MÚSICA ajuden a persones amb discapacitat, fan educació en el camp científic, difonen presencialment i per xarxa produccions culturals i aporten mitjans tècnics per a la promoció de la música i dels músics.
fundacio@tekhnikos.org, www.tekhnikos.org
Tekhnikós, fundació amb seu a Verdú constituïda el juny del 2002, desenvolupa mitjans tècnics, programes i serveis, amb l’objectiu doble d’ oferir propostes pròpies i d’acollir projectes aliens en l’àmbit del que avui en diem societat del coneixement.
Treballant línies d’activitat diferents, els programes INTERACCIÓ, PLANETARI, DOCUMENTS i MÚSICA ajuden a persones amb discapacitat, fan educació en el camp científic, difonen presencialment i per xarxa produccions culturals i aporten mitjans tècnics per a la promoció de la música i dels músics.
Ajuntament de Verdú
Pl. Major, 1- 25340 Verdú
Tel. 973 347 007
ajuntament@verdu.cat
www.verdu.cat
Oficina de Turisme de Verdú
Pl. Bisbe Comelles, 13- 25340
Tel. 973 347 216
turisme@verdu.cat
www.verdu.cat